Mostrando entradas con la etiqueta la mediació intercultural. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta la mediació intercultural. Mostrar todas las entradas

domingo, 27 de diciembre de 2009

منصور بن زايد يرغب بشراء ريال مدريدSheikh Mansour bin Zayed Al Nahyan ofrece mil millones por el Madrid




Los árabes ofrecen mil millones por el Madrid
El dueño del Manchester City y miembro de la familia real de Abu Dabi Sheikh Mansour bin Zayed Al Nahyan quiere comprar el Real Madrid por 1.000 millones de euros, según publica el As.
De hecho, el periódico deportivo afirma, incluso, que unos intermediarios del jeque quieren reunirse a principios de 2010 con Florentino Pérez.
Los árabes van a tener muy difícil comprar el Madrid, ya que al no ser una Sociedad Anónima (S.A.) no se puede comprar ni vender, a no ser que lo aprueben en referéndum sus socios.
Este obstáculo no echará para atrás a Sheikh, quien si no puede comprar el equipo blanco, intentará entrar en el club merengue comprando su deuda: 327 millones de euros.

ذكرت صحيفة "آس" الإسبانية الرياضية أن الملياردير الإماراتي الشيخ منصور بن زايد آل نهيان مستعد لدفع مليار يورو من أجل شراء نادي ريال مدريد الإسباني، أحد أشهر أندية العالم في كرة القدم، ليضمه إلى نادي مانشستر سيتي الإنجليزي الذي اشتراه من قبل.

ولم توضح الصحيفة المصدر الذي استندت إليه، لكنها قالت إن الشيخ الإماراتي كلف وسطاء بتقديم عرض بقيمة مليار يورو من أجل شراء ملكية النادي بشكل كامل، مشيرة إلى أن اجتماعا بين الوسطاء ومجلس إدارة النادي برئاسة فلورنتينو بيريز قد يعقد مطلع العام المقبل.

لكن الصحيفة أشارت في الوقت نفسه إلى أن هذه الصفقة تبدو مستحيلة في الوقت الراهن نظرا لأن لوائح ريال مدريد تحول دون ذلك، مؤكدة أن النادي الملكي الأكثر ألقابا في بلاده يجب أن يتحول أولا إلى شركة مساهمة، وهو ما يستوجب عملية تصويت من المساهمين.

كما أن قوانين الاتحاد الأوروبي لكرة القدم تمنع إتمام الصفقة أيضا نظرا لأنها لا تسمح لشخص واحد بامتلاك ناديين، وبالتالي سيكون على رجل الأعمال الإماراتي أن يتخلى عن مانشستر سيتي إذا أراد امتلاك ريال مدريد الذي قدرت ديونه في سبتمبر/أيلول الماضي بنحو 327 مليون يورو.
المصدر:
وكالات

lunes, 16 de noviembre de 2009

اعتذار أسترالي لآلاف الأطفالDisculpa de Australia a miles de niños




قدم رئيس الوزراء الأسترالي كيفين رد اعتذارا لمئات الآلاف من الأشخاص، بعضهم من المهاجرين من بريطانيا، ممن تعرضوا لإهمال أو انتهاكات اثناء وجودهم في رعاية الدولة كأطفال.
وقال رد إنه يشعر بـ"أسى بالغ" للألم الذي ألحق بالأطفال وبذويهم.
وأضاف رد أنه يأمل أن يسهم الاعتذار الوطني في "مداواة الألم" ويكون نقطة تحول في تاريخ أستراليا.
يذكر أن زهاء نصف مليون ممن أطلق عليهم "الأستراليين المنسيين" تعرضوا لانتهاكات أو إهمال في دور للأيتام ولرعاية الأطفال ما بين عامي 1930 و1970.
كم آسف لأنكم كأطفال أُخذتم من أسركم وأُودعتم مؤسسات كثيرا ما أُذيتم فيها. كم آسف لآلامكم البدنية، ولجوعكم العاطفي ولبرودة افتقاركم للحب وللحنان والرعاية.
كيفين رد - رئيس الوزراء الأسترالي
وقد حضر مناسبة الاعتذار التي جرت في كانبرا المئات من الأشخاص الذين أجبروا على الهجرة غلى استراليا وهم صغار، ومازال نحو سبعة آلاف منهم يعيشون في البلاد.
وبكى بعضهم وانتحب علنا وتعانقوا حينما تشاطر رد القصص عن الناجين الذين تحدث إليهم، والذين تعرضوا وهم اطفال للضرب بالأحزمة وللاعتداء الجنسي.
كما قدم رد اعتذارا للأطفال المهاجرين الذين أخذوا من بريطانيا إلى أستراليا بعد الحرب، وغالبا ما كان ذلك دون موافقة والديهم.
"طفولة ضائعة"
ففي ظل ما عرف ببرنامج الأطفال المهاجرين أرسلت المملكة المتحدة أطفالا فقراء إلى أستراليا وكندا وغيرها "للتمتع بحياة أفضل".

قيل للكثير من الأطفال كذبا أن والديهم فارقوا الحياة
وقد نقل هؤلاء الأطفال قسرا من بريطانيا على متن سفن، وقيل للكثيرين منهم كذبا أن والديهم وافتهم المنية.
وكثير من الآباء لم يعرفوا أن أبناءهم وبناتهم، والذين كان عمرهم من الصغر في الثالثة من العمر، قد نقلوا إلى أستراليا.
وقد تعاونت وكالات اجتماعية مع الحكومة لإرسال الأطفال المحرومين إلى مستقبل يأملون أن يكون مشرقا بالنسبة لهم، بينما يفيد في الوقت ذاته المستعمرة السابقة "بضخ دم من العرق الأبيض فيها".
غير أن الأطفال في كثير من الأحيان خضعوا للتدريب على العمل الزراعي وعانوا قسوة وصعوبات بدنية ونفسية بل وانتهاكات جنسية
أحيانا
bbc.com

jueves, 5 de noviembre de 2009

لغات العالم في معرض اللغة بلندنLas lenguas del mundo en el exposición de idiomas en Londres



لغات العالم في معرض اللغة بلندن
Euskadi.net:
El Gobierno Vasco acudirá a esta cita de Londres. En esta feria coincidirá con más de 130 expositores llegados de todas partes del mundo, que concurren para dar cuenta de todo tipo de iniciativas en torno a las lenguas, sus manifestaciones culturales y la comunicación. El aprendizaje y la enseñanza de las lenguas son uno de los ejes centrales de este evento.

jueves, 22 de octubre de 2009

سائق يربك الشرطة بارتكابه 15 مخالفة في 11 دقيقةconductor sueco confundir a la policía de haber cometido 15 infracciones en 11 minutos





سائق يربك الشرطة بارتكابه 15 مخالفة في 11 دقيقة
conductor sueco confundir a la policía de haber cometido 15 infracciones en 11 minutos

كان السائق يقود سيارته بسرعة عالية وكأنه يخوض سباقا مع سيارة الشرطة
قال مسؤولون سويسريون إن سائقا أربك الشرطة بارتكابه 15 مخالفة مرورية في غضون أكثر من 10 دقائق بقليل، إذ كان يقود سيارته يوم الأحد الماضي بسرعة 160 كيلو مترا في الساعة في طقس ماطر، وقام بتجاوز عدد من الإشارات الضوئية الحمراء.
"سباق مع الشرطة"
وقالت الشرطة إن السائق، البالغ من العمر 47 عاما ويقطن بالقرب من مدينة زيوريخ، تجاوز في بادئ الأمر بسرعة فائقة سيارة شرطة لم تكن تحمل أي إشارة او علامة تشير إلى انها تابعة للشرطة.
بعد ذلك، قام السائق، الذي لم تكشف الشرطة عن اسمه، بقيادة سيارته بشكل قريب جدا من سيارات الآخرين، كما اقترب بها أيضا أكثر مما ينبغي من أحجار الرصيف.
لا أستطيع أن أتذكر حالة بمثل هذه الخطورة، إنها حقا حالة مميزة
متحدث باسم الشرطة السويسرية
وأضافت الشرطة قائلة إن السائق، وهو صاحب سجل حافل بارتكاب المخالفات المرورية، ارتكب أيضا خلال الدقائق المحدودة تلك، مخالفات أخرى عديدة، منها السرعة الزائدة، والقيادة على حافة الطريق، وتجاوز مجموعة من الإشارات الضوئية الحمراء، والامتناع عن التوقف عندما أمرته الشرطة بذلك.
اختبار مخدرات
وذكرت الشرطة أيضا أن السائق فشل باختبار تعاطي المخدرات، الذي أُجرته له الشرطة بعد أن نجحت بإلقاء القبض عليه في نهاية المطالف.
وسيواجع السائق، عندما يمثل أمام إحدى المحاكم السويسرية في وقت لاحق، عقوبة الحرمان من قيادة السيارات لفترة طويلة من الزمن، وقد يواجه أيضا عقوبة السجن.
ونقلت بي بي سي عن متحدث باسم الشرطة السويسرية قوله لدى وصفه الحادث: "لا أستطيع أن أتذكر حالة بمثل هذه الخطورة، إنها حقا حالة مميزة."

jueves, 1 de octubre de 2009

مترجمو الأمم المتحدة وتحديات المهنةLos traductores de las Naciones Unidas y los desafíos de la profesiónLos traductores de las Naciones Unidas


Los traductores de las Naciones Unidas y los desafíos de la profesión
مترجمو الأمم المتحدة وتحديات المهنة
مترجمون فوريون أثناء مؤتمر حوار الأديان المنعقد حاليا بجنيف (الجزيرة نت)
تامر أبو العينين-جنيف
يحتفل العالم في الثلاثين من سبتمبر/أيلول من كل عام باليوم الدولي للترجمة باعتبارها أحد المفاتيح الهامة للتواصل الإنساني، لكن هذه المناسبة تلقي الضوء أيضا على مشكلات الترجمة في الأمم المتحدة.
ويقول المترجم والمراجع بمنظمة العمل الدولية بسلان القرشي إن "المترجمين العرب بالأمم المتحدة في جنيف يواجهون ضغوطا مكثفة لإنجاز مهمتهم البالغة الحساسية".
ويشير إلى أن "ترجمة نص رسمي تتطلب دقة متناهية ومراجعة متأنية لتلافي أي لبس محتمل يمكن أن يغير مفهومه فيحتمل أكثر من تأويل إذ تأخذ وثائق الأمم المتحدة صبغة رسمية ما يفرض على القائمين على هذا العمل مسؤولية جسيمة".
وينبه إلى مشكلة المصطلحات المتخصصة "فبعدما كان التركيز في المراحل الأولى من الأمم المتحدة منصبا على المصطلحات القانونية والسياسية، أصبح لزاما على المترجمين اليوم التعامل مع نصوص تتناول الطقس والبيئة والطب والاتصالات والحاسوب".
وينتقد القرشي عدم وجود "جهاز قوي معني بمتابعة صياغة المصطلحات العربية، كما تفتقر المكتبة العربية إلى القواميس المتخصصة التي تواكب كل جديد في هذا المجال، رغم سلاسة اللغة ومرونتها وتعدد أدواتها لتعريب الجديد".
المصطلح
في الوقت نفسه يؤكد خبير المصطلحات بالأمم المتحدة عبد القادر غنامي أن المصطلح هو "أساس كل علم ومفتاح فهمه واستيعابه، ولا بد من الإلمام بمعايير علم المصطلحات قبل الخوض في غمار عالم الترجمة".

ويتفق القرشي وغنامي على وجود نقص حاد في المترجمين العرب بالأمم المتحدة لأسباب تتعلق بتخفيض الميزانية، فبدلا من ستة مترجمين عرب تحتاجهم منظمة العمل الدولية اكتفت بثلاثة فقط.

وفي حين تحتاج منظمات الأمم المتحدة بجنيف إلى ما بين خمسة وعشرين وثلاثين مترجما عربيا يوجد عشرون فقط مع ثمانية مراجعين بصفة مؤقتة.
كما تفتقر الأمم المتحدة إلى مترجمين عرب محترفين في اللغات الإسبانية والروسية والصينية في مقابل وفرة من يتقنون الفرنسية والإنجليزية.
ولا يتمكن المترجم من إنهاء أكثر من 5 أو 6 وثائق في اليوم الواحد ليتم عمله دون أي ضغط ذهني، فضلا عن الترجمة الفورية التي تتطلب تركيزا عاليا لا سيما أثناء المؤتمرات الحساسة.

الثقةومع ظهور إمكانيات يعتقد البعض أنها تساعد المترجم في عمله مثل مواقع الإنترنت، إلا أن المحترفين يرون أنها "إمكانيات غير موثوق بدقتها، إذ لا غنى عن العنصر البشري".
ويوضح عبد القادر غنامي الفرق بين "الترجمة الآلية على مواقع الشابكة (الإنترنت) وبين استخدام الحاسوب في الترجمة، إذ يقوم المترجم في الحالة الأخيرة بتخزين الوثائق التي يقوم بترجمتها في برامج محددة، ومن ثم يمكن الرجوع إليها للتأكد من استخدام مصطلح بعينه وفي أي سياق، فالحاسوب هنا أداة مساعدة تسهل العمل ولا تقوم بالترجمة".

مسؤولية
ويطالب القرشي المثقفين بضرورة التصدي لمشكلة تدهور اللغة العربية والاهتمام بالقواميس المتخصصة، بينما يؤكد غنامي أنه "إذا كان مطلوبا من العالِم أن يكون نصف مكتبة، فيجب على المترجم أن يكون مكتبة كاملة".

وفي حين يعتقد فريق أن الرعيل الأول من المترجمين في المنظمات الدولية كان متمكنا لتعمقه في اللغة العربية وأدواتها وسعة الاطلاع على أمهات الكتب في مقابل ضعف الأسلوب اللغوي عند المترجمين الجدد.
يرى فرق آخر أن المترجمين الشبان لديهم إمكانيات أفضل وتمكنت شريحة منهم من فهم فلسفة الترجمة بعمق وتطبيقها مع المصطلحات الجديدة التي بات استخدامها شائعا في المستندات الرسمية للأمم المتحدة.
لكن الفريقين يتفقان على أن المترجم يتحمل مسؤولية تثقيف نفسه وتوسيع دائرة اطلاعه في شتى العلوم مقتنعا بأن لغته العربية قادرة على استيعاب كل جديد.
المصدر:
الجزيرة

martes, 29 de septiembre de 2009

إدانت مدرسة في طراكونا بتهمة اهانة واساءة معاملة الطلابCondenada una maestra de Tarragona por insultar y maltratar a sus alumnos


Condenada una maestra de Tarragona por insultar y maltratar a sus alumnos

إدانت مدرسة في طراكونا بتهمة اهانة واساءة معاملة الطلاب



El Juzgado de Instrucción número 1 de Tarragona ha condenado a una maestra de primaria del colegio público CEIP La Canonja de Tarragona por vejaciones continuas y malos tratos a sus alumnos, a quienes insultó, agarró por el cuello, arañó y empujó, según dicta la sentencia. La maestra ha sido condenada a una pena de multa de 150 euros por una falta de vejaciones continuadas y dos más de maltrato. Según la sentencia, la denunciada mantuvo una situación continuada de insultos y menosprecio que se han podido probar, y considera "creíbles" las versiones aportadas en el juicio por los alumnos. La maestra ya no ejerce en el centro dado que fue inhabilitada durante dos años por la Conselleria d'Educació al saberse la situación. Los hechos sucedieron en el curso 2007-2008. Los alumnos decían que la maestra les tiraba cosas, les daba collejas y les había tirado de las orejas. Además, según los padres, puso motes como "pija", "llorica" y "gorda" a varios de los alumnos. Por eso, cuatro de los padres decidieron denunciar los hechos.

الإنجليزية تحتل الصدارة بين لغات أوروباInglés ocupa una posición de liderazgo entre las lenguas de Europa

الإنجليزية تحتل الصدارة بين لغات أوروبا
المحيط

توصلت إحدى الإحصائيات الحديثة التي قامت بها شركة أوروستات المتخصصة ونقلها موقع "إي يو أوبزيرفور" إلى أن الإنجليزية هي اللغة الأولى التي يتم تدريسها في مدارس دول الاتحاد الأوروبي، كما أنها اللغة الأجنبية الأولى عند البالغين الذين تتراوح أعمارهم ما بين 24 و64 عاماً في معظم الدول الأوروبية، عدا بلغاريا وبولندا ودول بحر البلطيق حيث تسود اللغة الروسية.
ونسبة سكان الاتحاد الأوروبي - وفقاً لفضائية " الجزيرة " القطرية - الذين يتكلمون لغتهم الأم فقط هي 35%، وقد أشار مفوض الثنائية اللغوية في المفوضية الأوروبية ليونارد أوربان، إلى أنه على الرغم من ارتفاع عدد الأشخاص الذين يتكلمون الإنجليزية، فإنه يصعب إيجاد من يستطيعون القيام بالترجمة الفورية من الإنجليزية أو إليها

domingo, 20 de septiembre de 2009

Els funcions i el recull de material d'atenció a la diversitatالميزات وتشمل المعدات الانتباه إلى التنوع


لقد توصلت بالرسالة من السيدة زهرةلعروسي

He arribat a la carta de la Sra Zohra Laraousi


وأشكرها جزيل الشكر على المعلومات القيمة التي أرسلتها



Esborrany de la modificació i la delimitació dels funcions del mediador/a intercultural a l’àmbit educatiu i comunitàri, en resposta a les demandes de la comunitat educativa i la recent creada figura del mediadora de l’oficina d’escolarització. ZOHRA LAAROUSSI-ELKATI BENABDELLAH
1.- ORIGEN I NECESSITAT DE LA MEDIACIÓ INTERCULTURAL
La intervenció de tercers entre parts etnoculturalment diferenciats és cosa tan vella i antiga com els propis contactes culturals.
En el món contemporani la intermediació cultural s’ha anat formalitzant i perfilant com a una modalitat més en l’ampli camp de la mediació.
Es tracta d’una modalitat d’intervenció en i sobre situacions socials de multiculturalitat significativa, on els actors socials o institucionals son etnoculturalment diferenciats
La mediació intercultural segons l’antropòleg Carlos Giménez Romero1 és:
“Una modalitat d’intervenció de terceres parts en i sobre situacions socials de multiculturalitat ,(entenem per tals aquelles situacions socials on estan involucrats individuos,grups o institucions diferenciades culturalment) orientada cap a aconseguir el reconeixement de l’altre , l’apropament de les parts, la comunicació i la comprensió mutua, l’aprenentatge i el desenvolupament de la convivència, la regulació de conflictes i l’adequació institucional.”
2.- DIFERENCIACIÓ ENTRE MEDIACIÓ NATURAL I MEDIACIÓ PROPIAMENT DITA O FORMAL
MEDIACIÓ NATURAL: Consisteix en posar en relació, informar, facilitar i fer més accessible als immigrants l’accés als drets i als serveis. Això es fa:
Informant als usuaris dels seus drets
Facilitant l’accés als serveis
Acompanyant i mobilitzant els recursos per satisfer les seves necessitats.
Com a ciutadans tots hem fet mediació natural, i tots els professionals dels camps social i educatiu fan mediació natural.
Molts dels mediadors actuals que estan desenvolupant la seva tasca d’una manera professional sempre han dut a terme una mediació natural.
MEDIACIO FORMAL: respon a definicions molt precises.
2.1.- ELS TRES TIPUS DE MEDIACIÓ2:
Consisteix en facilitar la comunicació i la comprensió entre les persones o els grups de cultures diferents.
Consisteix en la resolució de conflictes de valors entre la societat d’acollida i els immigrants o en les seves famílies per problemes d’aculturació o enganxades a situacions molt difícils.
Consisteix en un procés de transformació de normes, de creació de noves normes, de nous enfocaments, d’iniciatives creatives,i participatives fonamentades sobre les noves relacions entre les parts , relacions d'interdependència, de cooperació i no només d'ignorància, de poder, de depèndencia o d’enfrontament.


3.- LA REAGRUPACIÓ FAMILIAR I LA SEVA INCIDÈNCIA AL MÒN ESCOLAR
Durant els darrers anys, el fenomen de la reagrupació familiar ha transformat de manera notable i significativa la realitat socioeducativa de la nostra comunitat.
Aquest fet ha repercutit en l’augment de les demandes dels serveis en general i especialment l’educatiu.(la falta de previsió i la manca d’escoles ...)
Per tant, Aquesta hetereogeneitat ha arribat als centres educatius on els professionals s’estan trobant amb una problemàtica fins aleshores inexistent fruit del pluralisme i la diversitat cultural.
A més, el procés de la reagrupació familiar que es fa, és una malmenada per la família i una desintegració, a causa de la llarga espera i la burocràcia que han de suportar els seus membres abans de ser re agrupats:
No és sap quan es produirà la reagrupació, i és com si quedessin aturats en el temps.
Aquest fet provoca la desmotivació i poc interès en el rendiment escolar per part d’aquests alumnes, des del país d’origen.
Aquests alumnes quan, al final, arriben aquí, es troben amb una altra realitat ben diferent, lluny dels padrins, dels amics, una altre paisatge, uns altres costums, i un altre sistema educatiu ( si han estat escolaritzats).
En molts de casos, els joves reagrupats i especialment les noies de procedència refiñya, s’incorporen al nostre sistema educatiu sense una escolarització previa
En altres casos alguns joves reagupat s’incorpores a les instituts, quan als seus han abandonat l’escola a una edat molt temprana i se iniciaven en el mon laboral...
Cal destacar, també, el dèficit important de coneixement dels llengues d’acol.lida en determinats nins i joves nouvinguts que s’incorporen al sistema educatiu.
Cal destacar, també, que els motius familiars per iniciar aquest procés són diferents i generen una vivència de la nova situació, que a la vegada, condiciona les relacions de la família a nivell intern, de la família a nivell social i de l’infant o jove en referència a la seva nova situació escolar i de relació amb companys (depèn molt de com es sentirà acollit: acceptat o rebutjat).
Per fer front a aquesta situació, les escoles s’han vist obligades a adequar-se, en poc temps, amb pocs recursos i poca formació, per atendre a la diversitat.
La pujada constant de les ratios per aula, fa que la situació es insostenible a molts de centre.i per tant, el treball de la diversitat és practicament impossible amb les aules saturades.
Com a conseqúencia, la interculturalitat és, encara, alguns centres educatiu una proposta de futur.En la practica, l’assimilizació és la linea de treball basic.
4.- LA MEDIACIÓ INTERCULTURAL COM A UN RECURS A L’ABAST DE TOTS ELS PROFESSIONALS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
La mediació intercultural a l’ àmbit educatiu és un procés lent, difícil complex. No es tracta únicament de les intervencions puntuals del mediador/a i la seva resposta a les demandes educatives, sinó d’un acció estratègica, duradora en el temps i integrada en el P.E.C.
En bona mesura el futur èxit o fracàs dels alumnes nouvinguts i la seva plena integració està condicionat pels models educatius, els canvis que s’introdueixen a les escoles i la implicació de tota la comunitat escola entesa en el seu sentit ampli.
És a dir, la institució escolar per ella mateixa no és capaç de completar un projecte pedagògic intercultural, sinó que es necessita d’un projecte social global en el que la interculturalitat no quedi reduïda a l’àmbit escolar i que s’aportin accions des de tots els àmbits de gestió i treball de la societat.D’aquesta manera, s’ha de treballar la interdisciplinarietat de les accions per aconseguir un vertader projecte pedagògic.
Per una altre banda, els professionals de la docència han de ser conscients de que, perquè l’educació funcioni correctament, es necessita la participació de tots els membres de la comunitat educativa en el procés formatiu i es necessita l' interrelació i comunicació entre el centre educatiu I l’entorn que l’envolta.
Per que la resposta educativa segui completa es necessari que hagi una total coordinació entre els professionals de l’ensenyament, les famílies i l’entorn cultural i social de l’alumne. En aquest sentit, la nova figura del mediador/a intercultural és un agent social amb qui s’ha de coordinar, ja que coneix de primera mà la situació
soci familiar de l‘alumnat immigrant.
En aquest sentit , la mediació intercultural a les escoles es presenta com una eina que garanteix d’una manera conjunta una acció, mediadora, preventiva, participativa i negociadora.
Millorar l’acollida de l’alumnat nouvingut i les seves famílies és un repte per aconseguir una societat futura que practiqui els valors de la convivència a partir d’una declaració d’intenció cap a la població immigrada per tal de potenciar veritablement el treball comunitari.
5.- ELS OBJECTIUS GENERALS DEL SERVEI DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL A L’ÀMBIT EDUCATIU I COMUNITÀRI.
Facilitar l’accés de les famílies inmigrades i els seus fills/es als recursos públics i privats ( donar informacions i assesorament sobre els circuits d’entrad als diferents serveis...) perquè puguin participar més endavant en la vida social i pública del poble/ municipi d’una manera normalitzada.
Participar en el establiment i/o la millora de la relació família-escola.
Promoureel coneixement de les dues llegues oficiales,català i castellà, com un instrument imprescindebles per la integració de les famíles immigrades .
6.- ElS OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL MEDIADOR/A INTERCULTURAL EN ELS CENTRES EDUCATIUS.

L’eix principal de la intervenció de la mediadora intercultural als centres educatius envolta la relació FAMILIA - ESCOLA considerant-la com a base de totes les actuacions que es poden realitzar amb el professorat, la família i els alumnes per aconseguir una relació harmònica i respectuosa entre tots, a partir d’aquests tres objectius:
Afavorir l’atenció a aquells alumnes que desconeixen l’entorn educatiu, facilitant-los, així, la seva acollida i la seva adaptació social i escolar.
Oferir a les seves famílies inmigrades, informacions sobre els recursos educatius (àmbit formal i no formal) exsistent al municipi. ( concretar els dies i l’horàri d’atenció als pares i mares al servei de Mediació intercultural municipal)
Prevenir i intervenir en els possibles conflictes derivats de factors culturals , el desconeixement dels codis lingüístics, del sistema educatiu, o del propi procés migratori de l ‘alumne.
Crear o restablir canals de comunicació efectius entre la família i el centre, tenint en compte la responsabilitat i el paper dels tutors a l’hora de convocar els pares.
7.- SEGUINT AQUESTA LÍNIA D’ACTUACIÓ, LES FUNCIONS DEl MEDIADOR/A INTERCULTURAL SON ELS SEGÜENT:
7.1 Respecte del centre:
Facilitar l’apropament de l’escola a les famílies immigrades i viceversa.
Traduccions puntuals de convocatòries i circulars que seguin necessaries pel centre i per millorar la comunicació dels professors amb les families. (s’ha de tenir en compte que la conselleria d’educació té un servei propi de traducció de document generals, hi ha també pagines webs de la generalitat de catalunya ( recull del PALIC)
Familiarització del professorat amb algunes claus culturals dels seus alumnes, així com diferents aspectes dels països d’origen que siguin rellevant per la seva atenció ( sistema educatiu, mètodes d’educació, rols educatius, agents educatius...)
Treballar conjuntament (quan es faci necessària una mediació simple o una gestió d’un conflicte de caire cultural) amb els tutors, orientadors, i/o equip directiu, els alumnes immigrants i les seves famílies, d’un manera individualitzada:
Compartir i facilitar el procés de mediació entre l’alumne estranger i el/la responsable de l’orientació del centre.
Facilitar una comunicació entre la família estrangera i l’orientadr/a i/o tutor/a del centre quan es tracta d’una orientació formativa, laboral, signar les baixes voluntàries, informes, autoritzacions dels fills/es, avaluació psicopedagògica, dictamen d’escolarització, ect.
Ajudar al professorat a entendre una situació emocional i acadèmica de l’alumnat immigrant durament influenciada per el seu procés migratori.
Mediar en cas de conflictes derivats d’aspectes culturals entre els professors i els alumnes i/o els pares estranger.
Col·laborar amb el professorat en la prevenció de conflictes interculturals i la posada en marxa de mesures que millorin la convivència en el centre i les relacions amb les famílies de l’alumnat immigrant.
Col·laborar en l’organització d’activitats que permetin i estimules el respecte a les altres cultures.
Establir vies de comunicació per millorar la relació amb les famílies i la seva progressiva implicació en el centre.
Facilitar al professorat la informació útil sobre el alumnat nouvingut per ajudar en la seva integració en el centre. ( la seva procedència, la seva caracterustica sociolinguistica, el entorn sociofamiliar, la seva situació jurídica...)
Participar en la comissió del absentisme escolar conjuntament amb la resta dels professional implicats: treballadora social, educador/a de medi obert, el policia local ( de l’ajuntament), el tecnic/a del servei a la comunitat de L’EOEP ( de la conselleria d’educació) i el cap d’estudi del centre escolar.
7.2 Respecte als alumnes
Facilitar i, si cal, intervenir en el procés d’escolarització dels alumnes immigrants, tant durant el procés ordinari com a la prescripció de primaria a secundària per assegurar el traspàs d’aquest alumnat d’una etapa educativa a l’altre. ( hi ha molts nines que s’han perdut pel cami i shan quidat a ca seva )
Participar en el seguiment de la integració educativa de l’alumnat immigrant tant en la seva vessant relacional com afectiva.
Promoure que els alumnes immigrants desenvolupin estratègies d’adaptació diferents a l’assimilació i al gueto.
Reforçar els marcs referencials dels nins i joves immigrants com a element per garantir l’èxit escolar i formatiu.
Promoure la participació i l’accés del joves d’origen immigrant a la xarxa de centres d’Informació Juvenil.
Afavorir la participació de l’alumnat immigrant a les activitats extra escolars del centre ( activitats esportives, jocs, activitats de suport i reforç escolar. etc.)
Animar a l’alumne estranger a que s’impliqui activament dins les associacions d’alumnes, etc.
Intervenir en els casos en que sorgeixi algun conflicte cultural entre l’alumnat i els seus professors, o entre els mateixos alumnes.
Participar activament i sempre en col.laboració amb els membres de la comunitat edicativa en el desenvolupament d’activitats interculturals per a la sensibilització de l’alumnat en general.
Ajudar i si cal, acompanyar als joves i les seves families als serveis de formació ocupacional, de formació professional, i de formació d’adults etc.
7.3 Respecte a les mares i pares de la societat d’acollida
Els pares i mares autòctons amb la seva relació amb els altres pares estrangers, exerceixen una gran influencia en les actituds que els seus fills i filles mostren cap a l’alumnat estranger del centre.
Partint d’aquest realitat, el mediador/a realitzarà, de forma individual o col·lectiva, reunions amb els representants de las APIMAS dels diferents centres educatius per tal de:
Conèixer la situació soci educativa de l’alumnat immigrant al centre.
Col·laborar amb les APIMAS en la realització de programes de sensibilització intercultural de les famílies.
Col·laborar en la promoció de programes de formació intercultural per els pares i mares dels alumnes.
Intervenir en la prevenció i resolució de possibles conflictes , de tipus social o cultural, amb els pares estrangers.
Col·laborar en la promoció de escoles de pares com eina d’integracio i de convivència intercultural.
Assessorar, si cal, als membres de les APIMAS, a l’hora d’organitzar les activitats típiques del municipi ( les torrades de Sant Antoni i la resta de les activitats gastronòmiques realitzades al centre escolar) per tal d’evitar la desconfiança i futurs mal entesos.
7.4 Respecte a les mares i pares estrangers:
Donar suport a les famílies durant el procés d’escolarització i el primer període d’integració tant dels seus fills com dels mateixos. (donar al nivell grupal monogràfics sobre el calendari i el funcionament procés ordinàri de matricula, informar de les jornades de portes obertes que les escoles organitzen durant aquest procés ...)
Potenciar entre entre les familis immigrants l’educació infantil per l’incorporació primerenca a les escoles.
Ajudar a les families immigrants, si cal, a emplenar les solilicitud de beques i ajudes de llibres, aprofitant aquesta ocasió per conscienciar i capacitar als joves( amb estudies) de realitzar elss mateixos aquesta tasca.(Sha d’annar poc a poc Fomentant l’autonomia i l’indepèndencia del usuario)
Facilitar a les famílies l’assessorament i la informació sobre els recursos públics i privats que es facin al municipi i on s’han de tramitar les diferents ajudes, targeta de família nombrosa, targeta sanitària etc.)
En cas de la detecció de necessitats, ( socials, laborals, sanitàries, jurídiques, etc.) la mediadora intercultural derivarà aquestes famílies als serveis corresponents ( Serveis Socials, Servei d’orientació laboral, Serveis Sanitaris, serveis jurídics...)
Potenciar que les famílies immigrades coneguin els valors i costums de la societat d’acollida, en particular el sistema educatiu (l’obligatorietat d’escolaritzar el fills nens i nenes fins el 16 anys, la llengua vehicular de l’ensenyament i el funcionament dels centres educatius) tant a nivell individual com grupal, aprofitant així les entrevistes inicials, reunions generals a les escoles i els diferents tallers de dones que s’organitzin per part dels diferents serveis que treballen amb la població immigrada al municipi .( serveis socials, Carritas, institut de reiserció social...)
Fomentar l’apropament de la família a l’escola amb la implicació i la participació activa en l’educació del seus fills i filles.
Assessorar-los sobre la situació emocional i educativa que els seus fills puguin estar passant durant la primera etapa migratòria i d’integració tant en el centre com en la societat d’acollida.
Afavorir l’encontre entre les famílies del centre educatiu pertanyent a diferents cultures( immigrants i autòctones) , intentant així que no es formin guetos.
Seguint aquesta línia d’actuació l’Escola de Pares i Mares seria el millor lloc per fomentar dits encontres.
Afavorir la participació dels pares d’alumnat estranger en les Associacions de Pares i Mares, el Consell Escolar o altres mecanismes participatius.
Animar als pares estrangers a participar a les activitats en que l’objectiu principal sigui donar a conèixer la seva cultura, costums i tradicions, a la resta de la comunitat educativa
Per altra banda, s’animarà a col·laborar i participar en totes aquelles reunions a les que els convoqui el centre per tal de valorar la situació socioacademica dels seus fills al centre.
Participar activament a la difusió de la resta de cursos de català que ofereix l’Escola de Mallorquí a la població en general i a la població immigrada en especial.
Organitzar conjuntament amb els responsables de l’Escola de Mallorquí, cursos específics de llengua i cultura mallorquina per pares i mares estrangers.
Facilitar l’accés dels pares immigrants a l’ensenyament i la formació d’adults.
Difusió dels cursos
Acompanyaments puntuals per fer la matricula quan cal
Mediar en la prevenció i la resolució de possibles conflictes que pugin sorgir entre ells i la resta de la comunitat educativa.
Col·laborar en la promoció de programes i projectes que facilitin el major coneixement dels recursos necessaris existents i els circuits d’entrada als mateixos.
Fomentar la participació de les famílies immigrants a la vida social i pública del poble ( festes populars, activitats esportives, culturals...)
Afavorir la incorporació i la participació de les famílies estrangeres a entitats cíviques com Associacions de Veïnats, associacion de Dones , plataformes...
Potenciar i fomentar el moviment associatiu entre la població immigrada i a la vegada implicar’ls, des del treball comunitari, en la resolusió de les problemàtiques que afecten a grups o a un col.lectiu determinat.

7.5- Respecte a l’ E.O.E.P. (Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica)
La mediadora col·laborarà amb la psicopedagoga i/o amb el professorat tècnic de serveis a la comunitat (PTSC) quan es duguin a terme les entrevistes inicials amb famílies immigrades, referents a les avaluacions psicopedagògiques que es fan al seus fills.
Una vegada fetes les avaluacions, explicar-li a les famílies els resultats i les mesures educatives derivades de les necessitats educatives especifiques i/o especials transitòries i/o permanents, fruit de la seva situació d’aprenentatge i moment evolutiu de l’alumne, i les recomanacions de recursos personals i/o materials que podrien contribuir a millorar el seu procés d’ensenyança-aprenentatge.
Col·laborar amb el tècnic/a de servei a la comunitat de l’EOEP en la prevenció de l’absentisme escolar, realitzar visites conjuntes amb aquest professional al domicili de l’alumne absentista quan sigui necessari i/o adient.
Facilitar la comunicació entre el tècnic/a de servei a la comunitat de l’EOEP i la família immigrada en situació de desavantatge social, per oferir-los els recursos socials, sanitaris, i activitats encaminades a l’acolliment i la integració del seu fill al nivell escolar i social.
La mediadora en cas de que sigui un nin amb necessitats especials amb una categoria diagnòsticada establerta per la Conselleria (discapacitat intel·lectual, física, sensorial, trastorn greu emocional, trastorn generalitzat del desenvolupament) després d’una avaluació psicopedagògica i un dictamen d’escolarització), intervindrà entre la psicopedagoga i la família sobre la proposta d’escolarització i la seva conformitat o disconformitat.
Establir coordinacions per tal de rendibilitzar i unificar els esforços en la intervenció conjunta en determinats casos i en l’establiment/realització de projectes de prevenció i detecció de necessitats educatives, o projectes de treball comunitari.
Col·laborar amb el centre i el/la responsable d’orientació, en l’establiment de mesures afavoridores de les relacions amb les famílies i altres institucions del sector, especialment amb serveis socials i sanitaris.
7.6.- Respecte a l’equip d’Atenció primerenca de APROSCOM:
Facilitar la comunicació entre els professionals del servei d’atenció primerenca ( la psicòloga, la fisioterapeuta, la logopèdia, pediatra i la treballadora social) i les famílies immigrades amb fills discapacitats.
Conscienciar a aquests famílies de la necessitat i la importància d’anar al servei regularment.
Col·laborar amb la psicòloga del servei a l’hora de donar el suport emocional a aquests famílies durant la primera etapa de detecció de les discapacitats dels seus fills( a vegades estan angoixades i no ho entenen...)
Explicar a les famílies les pautes de estimulació que donen el professionals d’aquest servei ( la psicòloga i la fisioterapeuta) i animar-los de que ho facin a ca seva per tal de millorar l’autonomia personal i la seva integració familiar, escolar i social.
Conscienciar a aquests famílies de la situació de discapacitat dels seus fills i ajudar-los en entendre la tipologia i la discapacitat del seu fill.
Mediar entre la psicòloga d’aquest servei, la neuropediatra i la família immigrada. La mediadora col·laborarà amb aquests professionals en explicar les pautes alimentàries i altres elements relacionats amb la discapacitat del infant immigrant.
7.7. Respecte el equip psicològic del col·legi de necesicitat educatives especials ( ej Joan Mesquida a Manacor.A Inca hi ha un altre...)
Intervenir entre la psicòloga del centre de NEES Joan Mesquida, i les famílies immigrades amb nins discapacitats quan es tracta de:
Entrevistes inicials per conèixer la situació sociofamiliar de l’alumne amb un dictamen de discapacitat prèvia, explicar als pares les normes del centre, les pautes que han de seguir a ca seva per millorar la adaptació soci familiar i escolar del nin.
Les entrevistes inicials per dur a terme les avaluacions psicològiques que dictaminaran el tipus d’escolarització de l’alumnat discapacitat ( sola o combinada amb altre centre ordinari).
Explicar a les famílies la importància de la puntualitat i d’anar al centre regularment.
Desenvolupar tasques de mediació i interpretació lingüística entre la psicòloga del centre, el psiquiatra infantil i la família immigrada, quan cal.
Facilitar la comunicació entre el treballador/a social i les famílies immigrades amb nins discapacitats en tot lo referent amb les sol·licituds de ajudes econòmiques i materials, la tramitació de targetes de minusvàlid, llibre de família nombrosa, Dependència etc.
Acompanyar al treballador/a social a fer vistes a domicili d’aquests alumnes quan cal.
Mediar entre els professionals de taller ocupacional i els seus usuaris immigrant per motius culturals o religiosos.
7.8.- Respecte el servei D’Atenció primerenca de la conselleria d’educació:
Respecte als infants usuaris del Servei d’atenció primerenca d’APROSCOM, quan es vegi la necessitat d’escolaritzar-los a una escola de 0 a 3 anys o al moment d’entrar dins el segon cicle 3-6, la psicòloga d’APROSCOM es posarà en contacte amb l’EAP per tal d’intercanviar informació respecte al tema d’escolarització.
Per aquest motiu, El servei de l’EAP pactarà una entrevista conjunta amb la família immigrada i la mediadora intercultural per parlar del tema de l’escolarització i decidir conjuntament la proposta més adequada, sempre quan hi ha dificultats lingüístiques o culturals per part de la família.
7.7Respecte a les ONG, Associacions i entitats sense ànim de lucre: Càritas, Instiut de reinserció social, Creu Roja, ONCE, deixalles...
La mediadora col·laborarà amb els professionals de les associacions esmentades per a l’ inserció de joves i dones en programes formatius o ocupacionals (cursos de restauració, cambreres de pisos, auxiliars de la llar...) .
Lis ofereix suport i ajuda durant aquest procés: assessorament, derivació i acompanyament quan cal.
Coordinar amb els professionals d’aquests associacions en la derivació de les famílies immigrades quan es detecten les necessitats econòmiques, laborals o formatives.
Mediar en conflictes culturals entre els joves del mateix grup ètnic o de diferents nacionalitats.( IRES: institut de reinserció social)
Mediar entre els professionals d’aquest serveis i els beneficiaris dels serveis quan es tracta de qüestions culturals o religioses. (APROSCOM)
7.8 Respecte a l’escola d’adults i l’escola Municipal de Mallorquí
7.8.1. Escola d’adults:
Conscients de la necessitat i la importància de la formació d’adults com una eina imprescindible per a la capacitació i l’adaptació de les famílies immigrades al nivell soci laboral, la mediadora col·laborà en la difusió dels cursos de castellà i català per estrangers, ESPA (ensenyament secundari) i PQPI ( programes de qualificació Professional inicial)
Quan cal, la mediadora acompanyarà a les persones nouvingudes a realitzar la matricula.
Mediarà entre els tutors i els alumnes estrangers d’ESPA o/i de PQPI quan es tracta de conflictes de valors culturals o simplement quan hi ha una interpretació lingüística.
7.8.2. Escola Municipal de Mallorquí:
La necessitat d’aprendre el català per part de la població immigrada no sol esser una prioritat degut a diferents motius i factors. Es prioritza en, primer lloc, el aprenentatge del castellà.
Aprofitant que el català és la llengua vehicular del ensenyament, la mediadora , com una agent dinamitzadora, animarà i conscienciarà als pares estrangers a prendre el català per poder ajudar als seus fills en els seus deures escolars.
Conjuntament amb la directora de l’escola de Mallorquí, la mediadora participarà en el disseny d’un curs específic de llegua i cultura per a mares i pares estrangers i així, assistirà en la primera toma de contacte amb les familia immigrades.
La mediadora informarà , també, als joves i adults estrangers sobre els cursos de català , el programa del voluntariat lingüístic i altres accions que fomenten l’aprenentatge del català.
Durant el procés de Matricula, la mediadora acompanyarà,quan cal, a les persones interessades.
7.9 Respecte a altres serveis municipals
La mediadora intercultural de l’àmbit educatiu coordinarà amb la resta dels serveis municipals que poden millorar la situació social i acadèmica de l’alumnat estranger i de la seva família.
Els Serveis Socials Municipals

(P.A cada servei social municipal esta organitzat d’una manera propia)

El servei de família i Infància i els mediadors de medi obert
La mediadora intercultural de l’àmbit educatiu derivarà a aquests professionals quan es detecta a families immigrants en situacions de risc i mancances familiars en relació a la cura dels seus fills/es.
Referents als educadirs, la mediadora colaborarà i coordinarà amb ells quan es tracti del programa de reforç escolar que es ofereixen a les escoles del municipi, el taller de l’acol.liment i la resta dels activitas d’oci i temps lleure...
( observació: hem d’establir i concretar la coordinació ja que tant la mediadora com els educadors intervenen en les escoles. Tenc el meu document de coordinació amb els educador de manacori.Entre totes l’hem de revisar i crear un document comú)
La treballadora social del servei de atenció a la població no comunitari.
En aquest cas, la mediadora coordina amb la professional en el traspàs de informació sobre l'escolarització dels fills /es de famílies immigrades usuraris d’aquest servei, i/o beneficiaria d’ algun tipus d’ajuda.
C. El Projecte “ Acollida” adreçats a dones immigrades:
La mediadora derivarà al professional responsable del taller els pares i mares dels alumnes estrangers amb necessitats d'alfabetització.
Si cal, la mediadora acompanyarà a les dones nouvingudes al taller d’acolliment lingüístic.

7.9.2 Els serveis educatius municipals, el centre d’informació jove, el centre universitàri, la bibliotèca municipal...
La mediadora col·laborarà amb els professionals d’aquests serveis en donar a la població immigrada la informació, i l’assessorament referents a aquests serveis , les seves ofertes educatives, programes i activitats i els seus circuits d’entrada.( derivació i acompanyament, quan cal)
7.9.3. El servei municipal de col·locació
La mediadora donarà informació, assessorament , i derivació dels joves i persones adultes a aquest servei quan es tracta d’una orientació laboral, cursos de formació ocupacional, escola taller...
7.9.8. Respecte a l’oficina d’escolarització
Col·laborar amb l’Oficina d’Escolarització i els centres educatius per atendre especialment a la preinscripció dels alumnes de primària per passar a la secundaria , i assegurar el traspàs d’aquest alumnat d’una etapa educativa a l’altre.
Coordinar durant el curs 2009-2010 amb la nueva figura de la Mediadora de l’Oficina d’Escolarització per atendre l’alumnat nouvingut, ( estem pendent de la modificació del seus funcions ja que pareix que aquesta figura estarà adscrita als centres escolars i no a l’oficina d’escolarització. Encara no ho tenin clar.Per tant, per el.laborar aquest punt de coordinació , hem d’esperar fins septembre
8. RESPONSABILITATS, POSSIBILITATS, DIFICULTATS I LÍMITS DEL MEDIADOR/A INTERCULTURAL
La seva principal feina està considerada com un element clau dins la xarxa del treball Inter disciplinar.
El mediador/a treballarà en equip amb els professionals, des de la complementarietat I mai des de la substitució de rols i funcions.
La importància del treball en xarxa és molt efectiu ja que d’una banda ens ajuda a optimitzar els recursos i per una altre banda ens facilita l’intercanviï d'informació sobre el mateix cas i ens evita, en moltes vegades els mals entesos amb els usuàries
Col·laborarà, sempre que segui possible amb associacions, organitzacions i grups
Informals.
En aquest sentit, el mediador podrà exercir com a animador i un dinamitzador soci cultural però mai exercirà funcions de militància i revindicació. El mediador serà flexible i la vegada autònom ( la domesticació del MI )
El mediador/a mai ha d’imposar els seus criteris personals ni les seves variants culturals.(la reconciliació dels interessos dels parts)
El M.I. promourà la autonomia de les relaciones del col·lectiu amb els professionals de serveis i la societat en general .
La confidencialitat: en aquest sentit, el mediador constitueix un equilibri entre la confiança amb el propi col·lectiu i el principi del secret professional que reguli la acció de tots els professionals de qualsevol àmbit.
El mediador/a és tècnicament imparcial a les seves intervencions amb
les famílies immigrades.
Posicionament Específic: està dins, però, a la vegada esta fóra:
Està dins, perquè està molt pròxim a les famílies ( proximitat d’origen, cultural, de residencia, d’història de la migració i del desarrelament...)
Esta fora, perquè la seva funció exigeix una objectivitat, un presa de distancia i una imparcialitat, en el sentit que no ha d’afavorir a cap de les dues parts.
9.- DIFICULTATS
El mediador/a intervé en un sistema, l’educatiu, amb problemes estructurals que poden dificultar la seva feina, com son la falta de comunicació y col·laboració entre els distints professionals de l’educació. La feina del mediador/a es precisament incidir en els aspectes comunicatius i relacionals que ja actualment i per altres raons, es troben, en molt de casos deteriorats.
El mediador/a necessita no tant sols conèixer els valors i les normes de dues cultures, sinó en aquest cas, els valors i normes de la microcultura de l’escola. Es fa necessària una formació especifica que integri aquests elements.

La mediació implica crear un nou tipus de relacions entre professors/tutors/altres professionals de la educació/alumnes i les famílies de immigrants. Es tracta de processos lents i complicats
La autonomia del professor per implantar o participar en projectes experimentals de mediació i negociació intercultural.
La falta d’acords de un equip educatiu, o el que no es reconegui que hi ha un problema al centre.
10.- INDICADORS PER A AVALUAR EL SERVEI DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL.
Augment del nivell d’autonomia de les famílies immigrants.
Nivell de satisfacció de les famílies
Resolució de casos conjuntament amb altre professional
Nivell de satisfacció dels serveis.
Canvi d'hàbits i valors tant de les famílies com dels serveis
Integració del mediador/a l’equip d’intervenció.
11.PROTOCOL D’ACTUACIÓ DEL MEDIADOR/A INTERCULTURAL A L’ÀMBIT ESCOLAR
La presència de la mediadora intercultural municipal als centres escolars seguirà els següents criteris:
L’horari de visita de la mediadora intercultural municipal a cada centre es pactarà a principi del curs escolar amb l’equip directiu, d’acord a la proposta de l’orientador o dels tutors.
La intervenció de la mediadora intercultural dins el centre es produirà en resposta a una demanda expressada que haurà estat tramitada mitjançant una full de demanda que s’haurà d’enviar al fax del departament d’educació (núm. 971 55 29 55). Es facilitarà als centres els full de demanda a emplenar.
En conseqüència als dos apartats anteriors, l’horari de visita al centre es produirà sempre i quan hi hagi demandes d’intervenció o plans de feina preparats.
Així mateix, seria convenient i cal intentar que l’horari de visita coincideixi amb el dia de presència al centre de l’equip psicopedagògic (EOEP) per tal
de coordinar i optimitzar el treball.
Cal recordar o informar als centres que:
Els tutors són els responsables de convocar els pares dels infants. La mediadora reforçarà aquesta tasca mitjançant trucades als pares i traducció de les convocatòries de reunió quan calgui.
Pensem que és important que els Centres pugueu informar als pares si és necessari que per atendre-ls, tant si són nouvinguts com si no, s’han establert quatre dies a la setmana: els dilluns, els dimarts, els dijous i els divendres, de les 13:30 a les 15:00, d’atenció al públic en el departament d’Educació. (C.Muntaner núm. 12).
Quan es tracta d’una demanda i/o una manca d’escolarització, es deriva cap a l’oficina d’escolarització.
La oferta educativa dels serveis educatius del ajuntament.
El servei de Mediació intercultural: 2001-2008
L' intervenció de la mediadora intercultural en un centre escolar és fa mitjançant un full de demanda.
Els tutors són els responsables de convocar als pares. La mediadora reforçarà aquesta tasca mitjançant trucades als pares, traducció de les convocatòries de reunió...
El horari es pacta amb l’equip directiu, la orientadora i els caps d’estudi i altres professionals ( tutors...)
L’ horari de visita al centre educatiu és flexible.
Cal intentar que coincideixi amb el dia de visita de l’equip psicològic al centre per tal de coordinar i optimitzar els recursos.
La resta des agents socioeducatius, també,demanen l' intervenció de la mediadora intercultural mitjançant la full de demanda.

miércoles, 29 de julio de 2009

REFLEXIONES SOBRE LA MEDIACIÓN INTERCULTURAL Y EXPERIENCIAS


REFLEXIONES SOBRE LA MEDIACIÓN INTERCULTURAL Y EXPERIENCIAS DESDE LA COMUNIDAD VALENCIANA* SALOUA LAGHRICH


1. INTERCULTURALIDAD, MEDIACIÓN INTERCULTURAL... UNA REALIDAD

Antes de hablar de la mediación intercultural, me gustaría empezar por aclarar una serie de conceptos que tienen una relación directa con el tema que nos ocupa en estas reflexiones. Se trata de conceptos vinculados al fenómeno social de la inmigración en España:

· ¿Qué es la multiculturalidad?
· ¿En qué consiste la interculturalidad?
· ¿Cuál es el papel del mediador intercultural en este contexto?
· Y, para acabar, contaré algunas de mis experiencias como mediadora intercultural.

“La belleza del arco iris radica en sus distintos colores”, dice un proverbio africano.
“En el cambio reside el bienestar”, dice un proverbio popular árabe.

Los dos proverbios están cargados de conceptos positivos, ¿somos capaces de darles sentido dentro de la sociedad en que vivimos y de llevarlos a la práctica con nuestras actitudes y comportamientos?

España es un arco iris desde hace unos pocos años, a partir de los años noventa, con esto no quiero decir que antes no hubieran personas pertenecientes a otras culturas, sino que el número de inmigrantes ha aumentado considerablemente, poniendo a prueba a la sociedad española en su sistema social, sus actitudes frente al otro…

En todas las sociedades se hallan presentes determinados mecanismos psicológicos que, en mayor o menor intensidad, se activan frente al otro o lo otro: prejuicios y estereotipos raciales y culturales, mecanismos de culpabilización del otro (eg. chivo expiatorio, cabeza de turco), actitudes de miedo y desconfianza, o etnocentrismo.

Contra todo esto tenemos que luchar, hacer un esfuerzo enorme, porque el resultado bien lo merece: una vida pacífica, digna y solidaria; al fin y al cabo, tanto los de aquí como los de fuera anhelamos lo mismo: paz y bienestar. Suena utópico, pero creo firmemente que hay que luchar por las utopías.

La multiculturalidad es una evidencia, porque la realidad nos muestra la coexistencia, que no convivencia, de distintas culturas, lenguas, costumbres, religiones…

En una sociedad multicultural como ésta, donde los inmigrantes forman parte de la vida cotidiana de los españoles, contribuyendo a su nivel de bienestar (cotizan a la seguridad social, desempeñan mayoritariamente trabajos en sectores que los españoles no cubren), surge la necesidad no sólo de reconocer su diversidad y diferencia, sino de aprender a convivir juntos.

La multiculturalidad, como su propio nombre indica, refleja una diversidad cultural, lingüística y religiosa, en una misma sociedad. Plantea el reconocimiento de las diferencias basado en los principios de igualdad y derecho a la diferencia.

Es necesario y urgente trabajar en común para que la convivencia entre los de aquí y los de fuera sea pacífica, enriquecedora, agradable y positiva. Éste es el punto de partida de la interculturalidad.

La interculturalidad está de moda en los círculos académicos, en los foros sobre inmigración, y, en definitiva, es una palabra que suelen utilizar y a veces manipular las instituciones y algunas personas con interés propio. Me recuerda esa otra palabra tan manoseada: SOLIDARIDAD.

Hace unos años esta palabra surgió en el debate público con gran intensidad. Hemos ido descubriendo con el tiempo que era una estrategia del Estado para no asumir sus responsabilidades y delegarlas en la buena y gratuita voluntad de los ciudadanos.

La interculturalidad va más allá de la multiculturalidad, plantea las relaciones interétnicas, interlingüísticas e interreligiosas basadas en la convivencia de la diversidad.

La interculturalidad sigue siendo un deseo y un proyecto sobre el papel, porque primero hay que conocer al otro, reconocerlo, aceptarlo y, lo más importante, convivir con él.

En una hipotética sociedad intercultural tenemos que estar abiertos al cambio, cuando digo cambio me refiero a cuestionar los valores propios, la cultura propia, y a ser capaz de reconocer lo positivo de otras culturas, y, ¿por qué no?, hacerlo tuyo. La experiencia intercultural significa tener dudas que son el motor del conocimiento y el progreso.

La interculturalidad pone el énfasis en no olvidar lo que se tiene en común, y compartirlo, de la misma manera que insiste en el diálogo, el conocimiento mutuo y el aprendizaje entre culturas. Los fanatismos vengan de donde vengan son el principal obstáculo para la existencia y el desarrollo de una sociedad intercultural.

Soy realista o más bien pesimista, los únicos ejemplos de interculturalidad que conozco son las relaciones de amistad o pareja que existen entre personas del país de acogida y los que hemos venido de fuera.

Es difícil luchar contra el miedo, es imposible que una sociedad llegue a ser intercultural de la noche a la mañana, por lo que hemos dicho anteriormente, y porque la desconfianza es humana. “Mi tierra es lo mejor del mundo” es un dicho universal; el imaginario popular sobre los gitanos, los moros o los negros pesa mucho.

La interculturalidad es la interacción positiva en la relación entre el autóctono y el foráneo, es acercarse al otro sin miedos, es mutua adaptación, no es la asimilación, como se planteó en algunos países europeos como Francia, y el resultado ha sido la creación de guetos árabes, subsaharianos, chinos o turcos. Esta política sólo consiguió separar y enfrentar a la población en Francia, aquí hay un caso evidente y dramático: el del pueblo de El Ejido en Almería. Cuando la integración es unilateral, cuando no se respeta el bagaje cultural de una persona y no se le hace partícipe de leyes, normas y del devenir de la sociedad en que vive, dándole voz y voto, tenemos una persona aislada, rechazada, frustrada y desgraciadamente agresiva.

Tendremos una sociedad pacífica, libre, solidaria y respetuosa, en definitiva una sociedad intercultural, SI estamos juntos y mezclados, SI estamos dispuestos a escucharnos el uno al otro, SI todos hacemos un esfuerzo por cuestionar las verdades absolutas sobre tal o cual cultura. Muchas cosas deberían cambiar a nivel político y humano para que la sociedad intercultural sea una realidad y no solamente un deseo o materia de estudio en una universidad o foro.

A veces hacemos un esfuerzo tremendo por aprender cosas que nos son útiles en nuestra vida laboral, cursos y cursillos de informática por citar algún ejemplo, pero somos incapaces o sencillamente no se nos pasa por la cabeza parar y pensar en estas personas que saludan de otra forma, visten de otra forma, y rezan a otro Dios, porque muchas veces ni las vemos. Una sociedad intercultural se hace desde el principio básico del derecho a la diferencia, tanto del acogedor o autóctono como del acogido o foráneo, por eso es tan difícil, porque eso significaría hacer table rase, o empezar de cero.

Creo sinceramente que es posible una sociedad intercultural, pero desde el cambio político basado en la igualdad real de las personas, desde la educación en su más amplio sentido, desde los pequeños lugares comunes, como una asociación de vecinos, desde el esfuerzo personal que supone tener curiosidad por conocer a otras personas pertenecientes a culturas distintas.

Me gustaría citar aquí a los medios de comunicación, porque tienen un papel muy importante en la educación, o al menos influyen muchísimo sobre nuestra forma de ver una situación, ya que nos dan una información, no siempre imparcial o correcta, me refiero por ejemplo a un medio como es la televisión, asistimos a un bombardeo informativo tendencioso casi siempre sobre los inmigrantes y su vida en España. No sé si quienes leéis estas reflexiones habéis visto algún reportaje sobre inmigrantes con una vida normalizada aquí, es decir el día a día del inmigrante, un reportaje que ayude a quitar los miedos de los autóctonos y no a fomentarlos. Peor todavía, mucha gente cuando habla con rechazo o miedo de los inmigrantes suele apoyarse en el guión de un reportaje televisivo, o en algún informativo.

Oímos hablar de mafias, de traficantes de droga magrebíes, de prostitutas sudamericanas o subsaharianas, del problema de la inmigración y de la avalancha humana que llega a España. Todas estas informaciones HACEN IMPOSIBLE QUE HAYA UNA RELACIÓN INTERCULTURAL, y mucho menos una sociedad intercultural.

Cualquiera de nosotros que quiera informarse sobre el número de inmigrantes en España, sabrá que se calcula que hay menos de un millón entre regulares e irregulares, mientras que siguen habiendo dos millones y medio de españoles que residen fuera de España.

Hace falta voluntad política, ciudadana, y medios para hacer que la convivencia sea intercultural, pacífica y positiva para todas las partes implicadas. No me cansaré de repetirlo.

Asistimos a una creciente presencia de personas que pertenecen a otras culturas, lo que exige que haya una creciente voluntad por poner los medios adecuados para que no surjan conflictos a veces dramáticos, o simplemente para resolver conflictos cotidianos y dar respuesta a una necesidad del propio estado español y no sólo del inmigrante. Lo voy a simplificar: cuando se ayuda al inmigrante a resolver sus problemas, se está ayudando a la sociedad en general; un inmigrante que recibe un trato agradable y una atención humana y profesional correcta es una persona que se siente acogida y con ganas de formar parte activa de esta sociedad y de querer a las personas de aquí.

Muchas veces esta atención y este trato no se dan, simplemente porque los responsables no ponen los medios, o se improvisa mucho en este campo. Aquí me refiero a la responsabilidad que tiene la administración pública de resolver conflictos, o prevenirlos.

Una figura nueva, un poco confusa para muchas personas y organismos, empieza a emerger con fuerza, porque la situación de este país está cambiando y exige que se cuente con personas que pueden ayudar en la resolución de conflictos o simplemente en el entendimiento de las dos partes implicadas: el acogedor y el acogido. Esta figura profesional, a veces voluntaria, es el mediador intercultural.

La mediación intercultural en el campo de la inmigración es reciente. Los primeros años se trabajaba desde la improvisación llamando a algún amig@ para traducir o hacer de enlace entre la administración pública y el inmigrante. La mediación intercultural se da siempre que hay culturas distintas en contacto.

Se solicita al mediador intercultural tanto en el ámbito social, sanitario, jurídico o laboral, ya que son éstos los aspectos fundamentales que preocupan a toda persona.

Hay comunidades autónomas que han reconocido la necesidad de la presencia del mediador intercultural, y por lo tanto se han creado puestos de trabajo con un perfil delimitado y bien definido, se cuenta con el mediador intercultural en colegios, hospitales, centros municipales de los servicios sociales, etc. Entre estas comunidades están Cataluña, País Vasco y Andalucía. Pero las autoridades competentes de la Comunidad Valenciana no se han dado cuenta todavía de la necesidad de la mediación intercultural, y no es porque no haya inmigrantes aquí.

Muchas veces la labor del mediador intercultural en la Comunidad Valenciana la realiza un voluntario perteneciente al país de origen del inmigrante, y alguna vez se solicitan los servicios de un intérprete, que, como veremos más adelante, no siempre puede mediar.

Me voy a centrar en la labor del mediador intercultural: es amplia, necesaria, útil, delicada y apasionante.

El mediador intercultural acude allí donde hay dos culturas distintas en contacto, y a veces en conflicto. Su objetivo principal es acercar posturas y hacer que las dos partes se entiendan.

Me gustaría señalar una cosa muy importante: incluso cuando no hay un problema de lengua, el mediador consigue que el inmigrante le hable de forma diferente a como lo hace con el profesional del organismo público. Más adelante contaré una experiencia vivida que refleja perfectamente esto.

¿Es traductor-intérprete el mediador? Por supuesto que sí, pero creo que es algo más; es intérprete de lenguas y lenguajes, verbales y no verbales.

El mediador intercultural debe tener un dominio de las dos lenguas y ser capaz de transmitir mensajes claros y comprensibles para las dos partes, el acogido y el acogedor.

El mediador debe estar empapado de las dos culturas, la del país de origen del inmigrante y la del país de acogida. Es necesaria en la mediación intercultural una persona que conozca los giros, las expresiones hechas, los lenguajes no verbales, los gestos corporales, pues muchos de ellos son culturales y facilitan mucha información sobre el estado, la actitud o la reacción de una persona en una situación dada. Por una mirada normal para muchas personas de aquí, una mirada directa de un profesional de los servicios sociales a un inmigrante, tuve que mediar entre los dos y explicarle al inmigrante que la intención no era ofenderle sino escucharle con más atención.

Mirar directamente a una persona de origen árabe es un signo de prepotencia y falta de respeto, justo lo contrario que aquí, donde entre otras cosas significa interés por el otro.

Las palabras escritas o pronunciadas son un hecho obvio para un traductor, su trabajo es traducirlas, o interpretarlas, incluso las expresiones hechas y los refranes son traducibles o interpretables aunque cambian de una cultura a otra, pero el lenguaje no verbal es algo que se adquiere a lo largo de nuestra vida, es cultural, es difícil que un intérprete que no conozca de cerca la otra cultura y que no haya vivido en el país pueda ser mediador intercultural.

El mediador intercultural es un puente entre dos culturas, un puente con un punto de partida y otro de llegada; el mediador conoce perfectamente los dos puntos, su labor es hacer el trayecto correcta y prudentemente para alcanzar el objetivo de la travesía: unir, acercar, diluir tensiones y conseguir que haya una comunicación real entre ambas partes.

Los inmigrantes ven en el mediador a una persona más cercana que el profesional, su mera presencia altera el equilibrio de poder, que a menudo suele ser desigual entre las partes.

Un mediador intercultural, aparte de tener un dominio de las dos lenguas tanto a nivel oral como escrito, debería transmitir confianza a las dos partes y facilitar un ambiente relajado.

Los organismos públicos, cuando solicitan la actuación de un mediador, no esperan solamente que informe y oriente a la persona de otra cultura, sino que sea un enlace válido, tranquilizador, comunicador, a veces esperan del mediador un milagro, me refiero sobre todo a la mediación intercultural en el ámbito social, donde hay más conflictos.

La labor del mediador es complicada y muy delicada, se necesita una formación académica, pero también una sensibilidad especial y un sentido de la solidaridad muy presente, y estas cualidades las da la experiencia vital de cada persona y el grado de compromiso que adquirimos frente a las personas necesitadas.

La mediación intercultural en el ámbito social se basa en la atención directa a una persona que vive una situación de extrema necesidad y falta de apoyo en el país de acogida.

Desde mi experiencia como mediadora intercultural, puedo afirmar que el papel del mediador es frustrante a menudo: yo mediaba, no podía intervenir, y más de una vez las dos partes se encerraban en su etnocentrismo, en su posición de poder o de desfavorecido. A veces dejaba de lado la famosa imparcialidad y neutralidad que se supone caracterizan al mediador y me implicaba.

Me acuerdo de una actuación como mediadora, entre un trabajador social y un inmigrante. La trabajadora social le dice al inmigrante: “Usted, si no me demuestra con hechos que tiene ganas de trabajar acudiendo a todas las ofertas de empleo, no puedo hacer nada por usted”. Sabemos todos que en las prestaciones sociales, hay siempre una contra-prestación.

Yo hice mi trabajo, que en este caso era transmitir en árabe el mensaje del profesional de los servicios sociales al inmigrante, no voy a entrar en detalles, pero no fui neutral y elegí unas palabras más suaves visto el estado emocional del inmigrante. Me quedé con las ganas de decirle que realmente ni ella ni yo sabíamos si esta persona era vaga o es que necesitaba una oportunidad, una ayuda económica básica para que pudiera moverse y buscar trabajo, un techo, y comida, y, ¿por qué no?, un acompañante mediador en la primera fase de búsqueda de empleo.

¿Cuándo se implica el mediador intercultural? Cuando conscientemente elige una palabra y no otra, según la situación, cuando va más allá de las funciones de intérprete, y propone a las dos partes sutilmente una alternativa más. En este caso yo creí que podía hacer algo más como mediadora, y planteé a la trabajadora social la posibilidad que teníamos desde nuestro servicio de facilitarle al inmigrante acompañamiento, así como ponernos en contacto con las empresas ofertantes dos días a la semana; para ella fue un alivio, para el inmigrante fue una esperanza, y una puerta que se le abría.

La implicación no significa tomar partido por una parte u otra, sino compromiso con la parte más necesitada, y si el resultado es positivo para las dos partes, hemos podido mediar.

En el ámbito social, cuando mediamos, se establece una relación de ayuda en dos direcciones:

1/ Al Organismo Público le ayudamos a atender correctamente al inmigrante.
2/ Al inmigrante le ayudamos a ser entendido y atendido en su problemática y en sus demandas.

Se le exigen muchas capacidades, conocimientos y habilidades al mediador intercultural. Nos parece paradójico ya que hay un vacío todavía en muchos aspectos referentes a la formación del mediador. ¿Dónde se forma?, ¿quién forma a un mediador intercultural?, ¿es traductor-intérprete, o debería sumar por cuenta propia una formación en interculturalidad, en culturas distintas, y sufragar los gastos de varias estancias en los países de origen del inmigrante, especialmente cuando se trata de culturas distintas? Son preguntas que nos hacemos muchas personas, y que de momento no tienen una respuesta, al menos oficialmente y en la Comunidad Valenciana, no.

¿Cómo trabaja el mediador intercultural? La labor del mediador intercultural en el campo de la inmigración exige aptitudes y habilidades de la comunicación, de la misma manera que la del trabajador social.

Como hemos dicho anteriormente, teniendo dos herramientas tan valiosas a su alcance como el conocimiento de las dos culturas y lenguas, el mediador necesita algo más:

- La escucha activa es fundamental en el mediador, que no se limita a oír y trasladar lo que se dice de una parte a otra, sino que tiene que saber preguntar en el momento oportuno, cortar cuando el inmigrante por ejemplo se va por los cerros de Úbeda, CENTRAR SIN PRESIONAR, RESPETAR LOS SILENCIOS, y sobre todo que nunca se nos note que nuestro tiempo de actuación es limitado, estar relajado es muy importante en nuestro trabajo, porque para la persona inmigrante su problema es único y ayudarla a resolverlo es lo más urgente para ella.
- La empatía es imprescindible no sólo en el mediador intercultural, sino en cualquier persona que se dedica a trabajar con y para los seres humanos, pero ¿en qué consiste? El mediador no debería partir de ideas preconcebidas, de su propia perspectiva, sino siempre de la del otro. La empatía no es sentir lo que siente el otro, es poder imaginar la situación en que está el otro y ponerse en su lugar. La forma de mirar, los gestos corporales, todo el lenguaje no verbal es fundamental en la comunicación, tanto a nivel de escucha, de empatía o de disposición del mediador intercultural.

El trabajo del mediador no se ciñe a lo puramente lingüístico, es la comunicación y el entendimiento lo que motiva al mediador, y si no es un buen comunicador, creo que difícilmente puede mediar.

He trabajado como mediadora intercultural durante cuatro años, en el Servicio de Atención al Inmigrante que dependía de la Conselleria de Bienestar Social de la Generalitat Valenciana. He vivido de muy cerca situaciones dramáticas, no tan dramáticas y otras esperanzadoras; sólo la experiencia como mediadora me enseñó a serlo, el camino lo hice andando.

Nuestra área de traducción y mediación intercultural (éramos dos personas, una compañera para las personas de habla rusa, búlgara, y algún idioma de los antiguos países del éste, y yo para los magrebíes y los subsaharianos de habla francesa) era transversal, se cruzaba con todas las demás, tenía que estar presente con el médico del servicio, con la trabajadora social, con el gestor laboral y con el abogado, especialista en la Ley de Extranjería.

Tenía tres líneas de actuación:

1/Atención telefónica como mediadora intercultural entre inmigrantes y organismos públicos y ONGs.
2/Atención directa dentro del servicio.
3/Actuación fuera del servicio a petición de los organismos públicos y a veces privados, lo que denominábamos salida laboral de mediación.

Dentro del servicio, mi trabajo era relativamente tranquilo, me explico: no tuvimos grandes conflictos o sobresaltos, pero mis salidas laborales fueron mucho más intensas y densas. Lo repito: aprendí a mediar mediando.

Porque me es imposible contaros todas mis vivencias como mediadora intercultural, os hablaré de algunas situaciones y personas que se me han quedado grabadas en la memoria y no en el currículum.


2. ALGUNAS EXPERIENCIAS DE MEDIACIÓN INTERCULTURAL EN LA COMUNIDAD VALENCIANA

1/Hospital La Fe. Valencia

Se solicita por fax la mediación en el idioma francés para una persona de Mali ingresada en la planta de tetrapléjicos. El objetivo es dar apoyo al paciente y al equipo médico, especialmente a la psicóloga, ya que estaban desesperados porque el paciente no colaboraba, decía cosas incomprensibles, e insultaba a todo el personal sanitario. Querían ayudarle, pero les era imposible. El inmigrante, de 24 años, se llamaba Sulaimán y había sido futbolista en su país. Rechazaba a todos los cristianos (como llamaba él a los españoles), gritaba y escupía continuamente. Sulaimán hablaba castellano, el problema no era el lenguaje.

Antes de ver a Sulaimán, estuve hablando con la psicóloga, que me puso en antecedentes. Me contó que Sulaimán había sido víctima de una agresión física múltiple que le dejó en estado de tetraplejia en plenas navidades, el 22 de diciembre. La policía sospechaba de un grupo xenófobo. La psicóloga tenía especial interés en saber si yo conocía bien la cultura musulmana, porque Sulaimán era musulmán.

Me avisó sobre su estado para que no me impresionara al verlo, pues sólo movía la cabeza y tenía un agujero en el cuello.

Sulaimán rechazaba totalmente la autoridad, cualquiera que fuese: médicos, enfermeros, policías, etc. Tenía una fe absoluta en los espíritus oscuros y los demonios (djin), y así llamaba a todos los españoles que le rodeaban.

Muchos musulmanes creen en la existencia de estos seres que conviven con nosotros, y que se apoderan de nosotros algunas veces.

Yo tenía que mediar en una situación humanamente dramática y con un fondo religioso muy marcado. Sinceramente, hasta que no entré, no tenía ningún plan lógico de actuación. No había técnicas preestablecidas, pero sí pensé que la clave para llegar a esta persona y poder ayudarla era establecer un buen primer contacto, así que le propuse a la psicóloga que no me presentara como intérprete de la Conselleria. Otra autoridad no, por favor.

Lo primero que hice al entrar fue acercarme a Sulaimán, sentarme a sus pies y decirle “ssalumu alaikum wa rahmatu allh wa barakátuh”, que es el saludo en árabe entre musulmanes, sean árabes o no, y que significa: paz con vosotros, que la compasión y bendición de Allah os acompañen. Sulaimán se sorprendió mucho y sonrió. Me presenté diciéndole que me llamo Saloua, que soy musulmana de Marruecos, pensando que el hecho de ser musulmana era mucho más importante para Sulaimán que cualquiera de mis pertenencias culturales, porque podía significar para él cercanía y entendimiento. Hablamos mucho, le conté incluso que mi padre había sido un imám en una mezquita, sabía el Corán de memoria y presidía los rezos. Mientras yo estaba intentando tranquilizarle y crear un clima positivo que facilitara la comunicación, por dentro me sentía muy mal, esperando un grito o un escupitajo en cualquier momento, pero no fue así. Le dije a Sulaimán que yo era profesora de árabe, y que de vez en cuando acudía a los sitios cuando los españoles me llamaban para ayudar a los musulmanes (para que me sintiera más cercana). En un momento dado me pidió un pañuelo para poder escupir, se lo acerqué a la boca, y seguimos charlando, pero esta vez en castellano. La psicóloga le explicó que tenía que contestar a las preguntas de los agentes de policía y tomarse la medicación que antes rechazaba.

En el momento en que Sulaimán me pidió un pañuelo, me relajé por dentro y pensé que ya me había aceptado, lo que me ayudó y me motivó para seguir. La psicóloga se marchó para darle un espacio a Sulaimán; un espacio para la comunicación y el desahogo lógico vista su situación de desamparo. Sulaimán, a pesar de la situación dramática en la que se encontraba, era una persona alegre y muy viva, nos reímos mucho con los djin, y yo le dije que creía en ellos, pero pensaba que no eran las personas del hospital, sino los que le habían atacado, que los españoles del hospital sólo querían ayudarle, y que por eso me habían llamado. Le juré en nombre de Allah que era verdad todo lo que yo le decía, llegando con él a un pequeño acuerdo con el fin de ayudarle y facilitar el trabajo al equipo médico: regalarle el Corán e ir a verle una vez cada 15 días para leerle algunos versículos y charlar, con la condición de que tratara mejor a los españoles que le cuidaban y les hiciera caso.

Me prometió que iba a hablar con la policía, aunque no se acordaba de todas las caras de los agresores.

Con una mediación, dos o tres, no salvamos a nadie, ni resolvemos un problema como el de Sulaimán, pero si facilitamos un buen clima de trabajo al equipo médico no sólo estamos ayudando a esta parte, sino y sobre todo a Sulaimán. Pasé con él unos momentos muy agradables y espero que él también. Lo único que le queda es sobrellevar la crudeza de su situación lo mejor posible. ¿Quién no estaría alterado y desesperado en esta situación?

No sólo la religiosidad de Sulaimán hizo que pensara que eran espíritus malignos y oscuros los que le rodeaban, sino su ingenuidad, no entendía por qué algunos atacan a otros sin ningún motivo.

Me acuerdo que la psicóloga le dijo: “A ver si nos llevamos mejor a partir de ahora Sulaimán”; y él le contestó: “sí señora, pero no estoy loco, los djin existen”.

La mediación intercultural aquí se centró en acercarse y acompañar a esta persona a partir de sus creencias y vivencias, para poder establecer un rapport (relación, lazo) de confianza, y posibilitar el trabajo del equipo en el hospital. Salí de la habitación de Sulaimán agotada emocionalmente, y sobre todo pensando en el daño irreparable que causan los fanáticos.

2/Hospital Maternal La Fe. Valencia

A petición de la trabajadora social, acudí al hospital como mediadora intercultural. La historia de Nadia, una mujer marroquí, es ésta:

Una mañana del mes de agosto, Nadia es ingresada en el hospital con dolores de parto (contracciones), iba acompañada por un español que se presentó como amigo y se fue. Antes de que le fuera practicada la cesárea, Nadia explica al equipo médico y a la trabajadora social en un castellano básico que no quiere ver al niño y que busquen una familia para él.

El motivo de nuestra actuación fue en principio ayudar a la técnico de servicios sociales de la sección del menor a abrir el expediente de adopción o acogimiento temporal del recién nacido, y a la trabajadora social del hospital a recabar datos personales de Nadia y redactar su informe. Mi trabajo consistiría en traducir oralmente toda la información dada por las tres partes, es decir, iba a actuar como intérprete de árabe y castellano.

Se solicitó nuestra mediación a los dos días del nacimiento del niño, la madre se negaba a verlo.

Me acuerdo que entré triste a la habitación de la joven marroquí, porque la situación de separación entre la madre y el niño desde el nacimiento me afectaba mucho. Nos presentó la trabajadora social y se marchó, para facilitar un espacio humano antes de entrar en el trabajo puramente técnico.

Después de darme un fuerte abrazo, Nadia empezó a llorar escondiendo la cara, intenté calmarla diciéndole que no estaba sola, que todos queríamos ayudarla. Es frecuente entre árabes llamarnos hermanos y hermanas, Nadia no paraba de llamarme hermana, y la verdad es que cada vez que lo hacía yo me sentía en la obligación de ayudarla, podía haber sido mi hermana pequeña, tenía 22 años. Aunque yo sabía que era intérprete y no hermana de Nadia, intuía que había una historia dramática detrás de esta supuesta decisión de abandonar a su hijo, así que le pregunté a Nadia basándome en la confianza que le transmitía yo al ser de su propia cultura y país: “¿por qué no quieres ver al niño?” Y me contestó: “porque no quiero conocerlo, si lo conozco no podré abandonarlo y regalarlo”, entonces entendí que los motivos eran económicos y de papeles, como se suele decir entre inmigrantes irregulares, y no otros.

Nadia estaba de forma irregular en España, no quería decir quién era el padre, porque la abandonó cuando se quedó embarazada, y no tenía medios para educar a su hijo y facilitarle una vida digna, por eso decidió no verle desde el principio.

Le pedí a Nadia que se tranquilizara porque había una solución real para su problema, y que no tenía que dar al niño en adopción, le dejé claro que yo como intérprete no podía resolver su problema, y que necesitaba hablar con la trabajadora social del hospital y la técnico de la sección del menor de Bienestar Social. Hablé con las dos. La reacción de la funcionaria de la Conselleria fue inmediata y muy espontánea, dijo: “yo no pinto nada aquí, esta mujer no quiere dar en adopción a su hijo, muchas gracias, y te toca a ti, refiriéndose a la trabajadora social, tramitarle un ingreso a un materno”.

Las funciones de cada una se iban delimitando y aclarando. Le pregunté a la trabajadora social si era posible ingresar a Nadia con su hijo en el centro materno infantil, ya que había un menor desamparado que necesitaba protección. Me dijo que sí, que necesitaba tiempo para hacer las gestiones administrativas y el informe social de Nadia, pero no entendía por qué la mujer se empeñaba en repetir que no quería ver a su hijo. Le dije que el único problema que yo detecté era la desinformación de la madre, que llevaba poco tiempo en España, no se relacionaba con gente española, y estaba segura que aquí era como en Marruecos: o la familia o el orfanato.

Lo único que yo deseaba en este momento era volver a la habitación de Nadia y comunicarle la noticia, ya sé que no se debe implicar un mediador, pero fue emocionante el abrazo que compartimos Nadia y yo. Cuando le trajeron a su hijo, me dijo que lo iba a llamar Saad, que significa “buen augurio” y “buena suerte”. Por cierto, tengo un hermano que se llama Saad.

La última fase de mi trabajo consistió en traducir toda la información necesaria para que la trabajadora social pudiera redactar el informe social, pero dentro de un ambiente no sólo relajado, sino festivo.

Valorando el trabajo en la reunión de equipo, la coordinadora del servicio me dijo que aunque yo no tenía que haber preguntado tantas cosas a Nadia, porque mi trabajo como mediadora no lo exigía, hice bien en indagar dado el resultado.

No sé si hice bien o mal, sólo sé que hay situaciones en que una persona debe implicarse, sea mediador o no.

El mediador tiene que ir más allá de lo verbalmente obvio. Dar información es ayudar a una persona a resolver sus problemas, dándole la opción de decidir.

Partir de cero en una actuación de un mediador es fundamental: no sé nada y pregunto.

3/Centro Penitenciario de Picassent. Valencia (Módulo Hospital). Marzo 2001

La trabajadora social del Centro penitenciario solicita nuestro apoyo desde la mediación intercultural y la interpretación, con el fin de facilitar el trabajo al equipo médico y a un interno de nacionalidad marroquí.

Youssef, de 19 años, estaba condenado por delito de robo con intimidación con arma blanca. Antes de seguir, tengo que decir que la trabajadora social puso especial interés humano en ayudar a Youssef. Creo que fue éste el motivo de la petición de mediación.

Mi trabajo se centró en hacer una entrevista en árabe al paciente con las indicaciones de los médicos y la trabajadora social, mediante un acercamiento humano muy cuidado. Mi papel fue de mediadora intercultural y no sólo de intérprete dado el estado mental en que se encontraba Youssef, quien sufría una pérdida de referencias, brotes psicóticos y falta de apoyo de familiares o amigos. Los profesionales del Centro necesitaban datos básicos familiares, sociales y todo lo que les pudiera servir para clarificar el diagnóstico del paciente con el fin de ayudarle a adaptarse mínimamente a la cárcel, y sobre todo a experimentar una mejoría, ya que su queja principal eran el dolor de cabeza y las alucinaciones.

Youssef había tenido algún intento de agresión a los funcionarios del Centro, pero en general sufría pánico.

En esta actuación nos trasladamos dos personas de nuestro servicio, una compañera psicóloga y yo.

Solicitamos a la trabajadora social que nuestra visita fuera sin barrera de seguridad, porque pensamos que no se puede crear un clima de confianza con barreras.

Me acuerdo que Youssef hablaba con dificultad, por el efecto de los tranquilizantes, pero habló mucho, me pidió que buscara a un familiar suyo en el barrio de Ruzafa en Valencia, que le trajera libros en árabe, sobre todo de las abluciones, que son el modo de lavarse de un musulmán antes de cada rezo. No parábamos de fumar, él, mi compañera y yo.

Mediar en la cárcel es muy duro, pero estábamos allí, y teníamos que hacerlo.

Decidimos entre mi compañera y yo que este chico necesitaba un apoyo continuado, y tener referencias culturales cercanas para poder sobrellevar la angustia que causa la privación del libertad.

Planteamos a la trabajadora social nuestro deseo de seguir visitando a Youssef una vez al mes, porque pensamos que tenía problemas añadidos a la falta de libertad, problemas de carácter referencial, y por lo tanto nuestro apoyo sería importante siempre y cuando el interno cumpliera los mínimos compromisos dentro del centro: como no negarse a tomar la medicación, intentar controlar sus impulsos agresivos y asistir a clases de castellano.

Con Youssef llegamos a un acuerdo: yo le iba a regalar unos cuadernos que explicaban cómo se hace la ablución (de mi época de profesora de árabe para españoles convertidos al Islam), le prometí que iba a buscar a su familiar comerciante en Ruzafa, y que cuando tuviera la carta redactada y vista por las autoridades del centro penitenciario, la entregaría al Consulado de Marruecos en Valencia, a cambio de cumplir las normas del centro. Desgraciadamente tuvimos que concluir e irnos.

Hasta que se decidió prescindir de nuestro servicio de Atención al Inmigrante, el 31 de diciembre del 2001, mi compañera y yo seguimos visitando a Youssef, sin barreras de seguridad.

Creo que desde la mediación intercultural hemos podido hacer una labor humana digna para el beneficio de las dos partes, nuestro servicio jurídico se implicó con el fin de ayudar a Youssef, utilizando los medios jurídicos a su alcance, pidiendo a su abogada de oficio que solicitara al Juez el cambio de condena por la expulsión, por supuesto después de hablarlo con Youssef.

Esta experiencia como mediadora intercultural hizo que yo conociera un poquito todo el entramado policial en el caso de una persona inmigrante sin documentos, que conociera la ley en los casos penales de delito menor de 6 años en España, y sobre todo, hizo que una persona pudiera estar con su familia.

La mediación empezó en marzo de 2001 y se truncó en diciembre de 2001, pero me informé y supe a través del familiar de Youssef y de la trabajadora social que el Juez había dictado orden de expulsión a cambio de la condena de prisión de 5 años y un día.

Tengo que resaltar aquí la mediación de mi compañera del servicio, ya que fue crucial, porque de forma clara y sencilla y utilizando el dibujo, le explicó a Youssef el funcionamiento del cerebro, y la enfermedad que padecía, ella habló con él con mucha sencillez y calidez, mientras yo iba traduciéndole lo más humana y correctamente posible.

Para finalizar, el trabajo con Youssef fue muy enriquecedor, y humanamente difícil de olvidar. Espero que esté ahora tranquilo con su familia en Casablanca.

***

Me gustaría poner un punto y seguido a estas reflexiones y al relato de algunas experiencias reales con una frase del escritor Carlos Fuentes: “Muchos problemas y sufrimientos del mundo vienen de la incapacidad del ser humano de imaginar al otro”.

RECOMENDACIONES BIBLIOGRÁFICAS



CASTIGLIONI, Marta (1997) La mediazione linguistico-culturale. Principi, strategie, esperienze. Milán: FrancoAngeli.
GIMÉNEZ ROMERO, Carlos (1997) “La naturaleza de la mediación intercultural”, Revista de Migraciones, 2, pp. 125-159.
GIMÉNEZ ROMERO, Carlos (2003) Qué es la inmigración. Barcelona: RBA.
GOYTISOLO, Juan y Sami NAÏR (2000) El peaje de la vida. Integración o rechazo de la emigración en España. Madrid: El País-Aguilar.
Grupo CRIT (2003) Claves para la comunicación intercultural. Análisis de interacciones comunicativas con inmigrantes. Castellón: Universitat Jaume I de Castellón, Col.lecció “Estudis sobre la Traducció”, 11.
MAALOUF, Amin (1998) Identidades asesinas. Fernando Villaverde (trad.) Madrid: Alianza, 1999.
VALERO GARCÉS, Carmen (2001) “El mediador interlingüístico en los servicios públicos: ¿Nuevos principios éticos para nuevas realidades”, en Ann Barr, M. Rosario Martín Ruano y Jesús Torres del Rey (eds.) Últimas corrientes teóricas en los estudios de traducción y sus aplicaciones. Salamanca: Universidad de Salamanca, pp. 819-828.
VALERO GARCÉS, Carmen (ed.) (2003) Traducción e interpretación en los Servicios Públicos. Contextualización, actualidad y futuro. Granada: Comares, Colección Interlingua.
VV.AA. (2002) Mediación intercultural. Una propuesta para la formación. Madrid: Editorial Popular.