Els funcions i el recull de material d'atenció a la diversitatالميزات وتشمل المعدات الانتباه إلى التنوع

لقد توصلت بالرسالة من السيدة زهرةلعروسي

He arribat a la carta de la Sra Zohra Laraousi

وأشكرها جزيل الشكر على المعلومات القيمة التي أرسلتها

Esborrany de la modificació i la delimitació dels funcions del mediador/a intercultural a l’àmbit educatiu i comunitàri, en resposta a les demandes de la comunitat educativa i la recent creada figura del mediadora de l’oficina d’escolarització. ZOHRA LAAROUSSI-ELKATI BENABDELLAH
1.- ORIGEN I NECESSITAT DE LA MEDIACIÓ INTERCULTURAL
La intervenció de tercers entre parts etnoculturalment diferenciats és cosa tan vella i antiga com els propis contactes culturals.
En el món contemporani la intermediació cultural s’ha anat formalitzant i perfilant com a una modalitat més en l’ampli camp de la mediació.
Es tracta d’una modalitat d’intervenció en i sobre situacions socials de multiculturalitat significativa, on els actors socials o institucionals son etnoculturalment diferenciats
La mediació intercultural segons l’antropòleg Carlos Giménez Romero1 és:
“Una modalitat d’intervenció de terceres parts en i sobre situacions socials de multiculturalitat ,(entenem per tals aquelles situacions socials on estan involucrats individuos,grups o institucions diferenciades culturalment) orientada cap a aconseguir el reconeixement de l’altre , l’apropament de les parts, la comunicació i la comprensió mutua, l’aprenentatge i el desenvolupament de la convivència, la regulació de conflictes i l’adequació institucional.”
2.- DIFERENCIACIÓ ENTRE MEDIACIÓ NATURAL I MEDIACIÓ PROPIAMENT DITA O FORMAL
MEDIACIÓ NATURAL: Consisteix en posar en relació, informar, facilitar i fer més accessible als immigrants l’accés als drets i als serveis. Això es fa:
Informant als usuaris dels seus drets
Facilitant l’accés als serveis
Acompanyant i mobilitzant els recursos per satisfer les seves necessitats.
Com a ciutadans tots hem fet mediació natural, i tots els professionals dels camps social i educatiu fan mediació natural.
Molts dels mediadors actuals que estan desenvolupant la seva tasca d’una manera professional sempre han dut a terme una mediació natural.
MEDIACIO FORMAL: respon a definicions molt precises.
2.1.- ELS TRES TIPUS DE MEDIACIÓ2:
Consisteix en facilitar la comunicació i la comprensió entre les persones o els grups de cultures diferents.
Consisteix en la resolució de conflictes de valors entre la societat d’acollida i els immigrants o en les seves famílies per problemes d’aculturació o enganxades a situacions molt difícils.
Consisteix en un procés de transformació de normes, de creació de noves normes, de nous enfocaments, d’iniciatives creatives,i participatives fonamentades sobre les noves relacions entre les parts , relacions d'interdependència, de cooperació i no només d'ignorància, de poder, de depèndencia o d’enfrontament.


3.- LA REAGRUPACIÓ FAMILIAR I LA SEVA INCIDÈNCIA AL MÒN ESCOLAR
Durant els darrers anys, el fenomen de la reagrupació familiar ha transformat de manera notable i significativa la realitat socioeducativa de la nostra comunitat.
Aquest fet ha repercutit en l’augment de les demandes dels serveis en general i especialment l’educatiu.(la falta de previsió i la manca d’escoles ...)
Per tant, Aquesta hetereogeneitat ha arribat als centres educatius on els professionals s’estan trobant amb una problemàtica fins aleshores inexistent fruit del pluralisme i la diversitat cultural.
A més, el procés de la reagrupació familiar que es fa, és una malmenada per la família i una desintegració, a causa de la llarga espera i la burocràcia que han de suportar els seus membres abans de ser re agrupats:
No és sap quan es produirà la reagrupació, i és com si quedessin aturats en el temps.
Aquest fet provoca la desmotivació i poc interès en el rendiment escolar per part d’aquests alumnes, des del país d’origen.
Aquests alumnes quan, al final, arriben aquí, es troben amb una altra realitat ben diferent, lluny dels padrins, dels amics, una altre paisatge, uns altres costums, i un altre sistema educatiu ( si han estat escolaritzats).
En molts de casos, els joves reagrupats i especialment les noies de procedència refiñya, s’incorporen al nostre sistema educatiu sense una escolarització previa
En altres casos alguns joves reagupat s’incorpores a les instituts, quan als seus han abandonat l’escola a una edat molt temprana i se iniciaven en el mon laboral...
Cal destacar, també, el dèficit important de coneixement dels llengues d’acol.lida en determinats nins i joves nouvinguts que s’incorporen al sistema educatiu.
Cal destacar, també, que els motius familiars per iniciar aquest procés són diferents i generen una vivència de la nova situació, que a la vegada, condiciona les relacions de la família a nivell intern, de la família a nivell social i de l’infant o jove en referència a la seva nova situació escolar i de relació amb companys (depèn molt de com es sentirà acollit: acceptat o rebutjat).
Per fer front a aquesta situació, les escoles s’han vist obligades a adequar-se, en poc temps, amb pocs recursos i poca formació, per atendre a la diversitat.
La pujada constant de les ratios per aula, fa que la situació es insostenible a molts de centre.i per tant, el treball de la diversitat és practicament impossible amb les aules saturades.
Com a conseqúencia, la interculturalitat és, encara, alguns centres educatiu una proposta de futur.En la practica, l’assimilizació és la linea de treball basic.
4.- LA MEDIACIÓ INTERCULTURAL COM A UN RECURS A L’ABAST DE TOTS ELS PROFESSIONALS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA
La mediació intercultural a l’ àmbit educatiu és un procés lent, difícil complex. No es tracta únicament de les intervencions puntuals del mediador/a i la seva resposta a les demandes educatives, sinó d’un acció estratègica, duradora en el temps i integrada en el P.E.C.
En bona mesura el futur èxit o fracàs dels alumnes nouvinguts i la seva plena integració està condicionat pels models educatius, els canvis que s’introdueixen a les escoles i la implicació de tota la comunitat escola entesa en el seu sentit ampli.
És a dir, la institució escolar per ella mateixa no és capaç de completar un projecte pedagògic intercultural, sinó que es necessita d’un projecte social global en el que la interculturalitat no quedi reduïda a l’àmbit escolar i que s’aportin accions des de tots els àmbits de gestió i treball de la societat.D’aquesta manera, s’ha de treballar la interdisciplinarietat de les accions per aconseguir un vertader projecte pedagògic.
Per una altre banda, els professionals de la docència han de ser conscients de que, perquè l’educació funcioni correctament, es necessita la participació de tots els membres de la comunitat educativa en el procés formatiu i es necessita l' interrelació i comunicació entre el centre educatiu I l’entorn que l’envolta.
Per que la resposta educativa segui completa es necessari que hagi una total coordinació entre els professionals de l’ensenyament, les famílies i l’entorn cultural i social de l’alumne. En aquest sentit, la nova figura del mediador/a intercultural és un agent social amb qui s’ha de coordinar, ja que coneix de primera mà la situació
soci familiar de l‘alumnat immigrant.
En aquest sentit , la mediació intercultural a les escoles es presenta com una eina que garanteix d’una manera conjunta una acció, mediadora, preventiva, participativa i negociadora.
Millorar l’acollida de l’alumnat nouvingut i les seves famílies és un repte per aconseguir una societat futura que practiqui els valors de la convivència a partir d’una declaració d’intenció cap a la població immigrada per tal de potenciar veritablement el treball comunitari.
5.- ELS OBJECTIUS GENERALS DEL SERVEI DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL A L’ÀMBIT EDUCATIU I COMUNITÀRI.
Facilitar l’accés de les famílies inmigrades i els seus fills/es als recursos públics i privats ( donar informacions i assesorament sobre els circuits d’entrad als diferents serveis...) perquè puguin participar més endavant en la vida social i pública del poble/ municipi d’una manera normalitzada.
Participar en el establiment i/o la millora de la relació família-escola.
Promoureel coneixement de les dues llegues oficiales,català i castellà, com un instrument imprescindebles per la integració de les famíles immigrades .
6.- ElS OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL MEDIADOR/A INTERCULTURAL EN ELS CENTRES EDUCATIUS.

L’eix principal de la intervenció de la mediadora intercultural als centres educatius envolta la relació FAMILIA - ESCOLA considerant-la com a base de totes les actuacions que es poden realitzar amb el professorat, la família i els alumnes per aconseguir una relació harmònica i respectuosa entre tots, a partir d’aquests tres objectius:
Afavorir l’atenció a aquells alumnes que desconeixen l’entorn educatiu, facilitant-los, així, la seva acollida i la seva adaptació social i escolar.
Oferir a les seves famílies inmigrades, informacions sobre els recursos educatius (àmbit formal i no formal) exsistent al municipi. ( concretar els dies i l’horàri d’atenció als pares i mares al servei de Mediació intercultural municipal)
Prevenir i intervenir en els possibles conflictes derivats de factors culturals , el desconeixement dels codis lingüístics, del sistema educatiu, o del propi procés migratori de l ‘alumne.
Crear o restablir canals de comunicació efectius entre la família i el centre, tenint en compte la responsabilitat i el paper dels tutors a l’hora de convocar els pares.
7.- SEGUINT AQUESTA LÍNIA D’ACTUACIÓ, LES FUNCIONS DEl MEDIADOR/A INTERCULTURAL SON ELS SEGÜENT:
7.1 Respecte del centre:
Facilitar l’apropament de l’escola a les famílies immigrades i viceversa.
Traduccions puntuals de convocatòries i circulars que seguin necessaries pel centre i per millorar la comunicació dels professors amb les families. (s’ha de tenir en compte que la conselleria d’educació té un servei propi de traducció de document generals, hi ha també pagines webs de la generalitat de catalunya ( recull del PALIC)
Familiarització del professorat amb algunes claus culturals dels seus alumnes, així com diferents aspectes dels països d’origen que siguin rellevant per la seva atenció ( sistema educatiu, mètodes d’educació, rols educatius, agents educatius...)
Treballar conjuntament (quan es faci necessària una mediació simple o una gestió d’un conflicte de caire cultural) amb els tutors, orientadors, i/o equip directiu, els alumnes immigrants i les seves famílies, d’un manera individualitzada:
Compartir i facilitar el procés de mediació entre l’alumne estranger i el/la responsable de l’orientació del centre.
Facilitar una comunicació entre la família estrangera i l’orientadr/a i/o tutor/a del centre quan es tracta d’una orientació formativa, laboral, signar les baixes voluntàries, informes, autoritzacions dels fills/es, avaluació psicopedagògica, dictamen d’escolarització, ect.
Ajudar al professorat a entendre una situació emocional i acadèmica de l’alumnat immigrant durament influenciada per el seu procés migratori.
Mediar en cas de conflictes derivats d’aspectes culturals entre els professors i els alumnes i/o els pares estranger.
Col·laborar amb el professorat en la prevenció de conflictes interculturals i la posada en marxa de mesures que millorin la convivència en el centre i les relacions amb les famílies de l’alumnat immigrant.
Col·laborar en l’organització d’activitats que permetin i estimules el respecte a les altres cultures.
Establir vies de comunicació per millorar la relació amb les famílies i la seva progressiva implicació en el centre.
Facilitar al professorat la informació útil sobre el alumnat nouvingut per ajudar en la seva integració en el centre. ( la seva procedència, la seva caracterustica sociolinguistica, el entorn sociofamiliar, la seva situació jurídica...)
Participar en la comissió del absentisme escolar conjuntament amb la resta dels professional implicats: treballadora social, educador/a de medi obert, el policia local ( de l’ajuntament), el tecnic/a del servei a la comunitat de L’EOEP ( de la conselleria d’educació) i el cap d’estudi del centre escolar.
7.2 Respecte als alumnes
Facilitar i, si cal, intervenir en el procés d’escolarització dels alumnes immigrants, tant durant el procés ordinari com a la prescripció de primaria a secundària per assegurar el traspàs d’aquest alumnat d’una etapa educativa a l’altre. ( hi ha molts nines que s’han perdut pel cami i shan quidat a ca seva )
Participar en el seguiment de la integració educativa de l’alumnat immigrant tant en la seva vessant relacional com afectiva.
Promoure que els alumnes immigrants desenvolupin estratègies d’adaptació diferents a l’assimilació i al gueto.
Reforçar els marcs referencials dels nins i joves immigrants com a element per garantir l’èxit escolar i formatiu.
Promoure la participació i l’accés del joves d’origen immigrant a la xarxa de centres d’Informació Juvenil.
Afavorir la participació de l’alumnat immigrant a les activitats extra escolars del centre ( activitats esportives, jocs, activitats de suport i reforç escolar. etc.)
Animar a l’alumne estranger a que s’impliqui activament dins les associacions d’alumnes, etc.
Intervenir en els casos en que sorgeixi algun conflicte cultural entre l’alumnat i els seus professors, o entre els mateixos alumnes.
Participar activament i sempre en col.laboració amb els membres de la comunitat edicativa en el desenvolupament d’activitats interculturals per a la sensibilització de l’alumnat en general.
Ajudar i si cal, acompanyar als joves i les seves families als serveis de formació ocupacional, de formació professional, i de formació d’adults etc.
7.3 Respecte a les mares i pares de la societat d’acollida
Els pares i mares autòctons amb la seva relació amb els altres pares estrangers, exerceixen una gran influencia en les actituds que els seus fills i filles mostren cap a l’alumnat estranger del centre.
Partint d’aquest realitat, el mediador/a realitzarà, de forma individual o col·lectiva, reunions amb els representants de las APIMAS dels diferents centres educatius per tal de:
Conèixer la situació soci educativa de l’alumnat immigrant al centre.
Col·laborar amb les APIMAS en la realització de programes de sensibilització intercultural de les famílies.
Col·laborar en la promoció de programes de formació intercultural per els pares i mares dels alumnes.
Intervenir en la prevenció i resolució de possibles conflictes , de tipus social o cultural, amb els pares estrangers.
Col·laborar en la promoció de escoles de pares com eina d’integracio i de convivència intercultural.
Assessorar, si cal, als membres de les APIMAS, a l’hora d’organitzar les activitats típiques del municipi ( les torrades de Sant Antoni i la resta de les activitats gastronòmiques realitzades al centre escolar) per tal d’evitar la desconfiança i futurs mal entesos.
7.4 Respecte a les mares i pares estrangers:
Donar suport a les famílies durant el procés d’escolarització i el primer període d’integració tant dels seus fills com dels mateixos. (donar al nivell grupal monogràfics sobre el calendari i el funcionament procés ordinàri de matricula, informar de les jornades de portes obertes que les escoles organitzen durant aquest procés ...)
Potenciar entre entre les familis immigrants l’educació infantil per l’incorporació primerenca a les escoles.
Ajudar a les families immigrants, si cal, a emplenar les solilicitud de beques i ajudes de llibres, aprofitant aquesta ocasió per conscienciar i capacitar als joves( amb estudies) de realitzar elss mateixos aquesta tasca.(Sha d’annar poc a poc Fomentant l’autonomia i l’indepèndencia del usuario)
Facilitar a les famílies l’assessorament i la informació sobre els recursos públics i privats que es facin al municipi i on s’han de tramitar les diferents ajudes, targeta de família nombrosa, targeta sanitària etc.)
En cas de la detecció de necessitats, ( socials, laborals, sanitàries, jurídiques, etc.) la mediadora intercultural derivarà aquestes famílies als serveis corresponents ( Serveis Socials, Servei d’orientació laboral, Serveis Sanitaris, serveis jurídics...)
Potenciar que les famílies immigrades coneguin els valors i costums de la societat d’acollida, en particular el sistema educatiu (l’obligatorietat d’escolaritzar el fills nens i nenes fins el 16 anys, la llengua vehicular de l’ensenyament i el funcionament dels centres educatius) tant a nivell individual com grupal, aprofitant així les entrevistes inicials, reunions generals a les escoles i els diferents tallers de dones que s’organitzin per part dels diferents serveis que treballen amb la població immigrada al municipi .( serveis socials, Carritas, institut de reiserció social...)
Fomentar l’apropament de la família a l’escola amb la implicació i la participació activa en l’educació del seus fills i filles.
Assessorar-los sobre la situació emocional i educativa que els seus fills puguin estar passant durant la primera etapa migratòria i d’integració tant en el centre com en la societat d’acollida.
Afavorir l’encontre entre les famílies del centre educatiu pertanyent a diferents cultures( immigrants i autòctones) , intentant així que no es formin guetos.
Seguint aquesta línia d’actuació l’Escola de Pares i Mares seria el millor lloc per fomentar dits encontres.
Afavorir la participació dels pares d’alumnat estranger en les Associacions de Pares i Mares, el Consell Escolar o altres mecanismes participatius.
Animar als pares estrangers a participar a les activitats en que l’objectiu principal sigui donar a conèixer la seva cultura, costums i tradicions, a la resta de la comunitat educativa
Per altra banda, s’animarà a col·laborar i participar en totes aquelles reunions a les que els convoqui el centre per tal de valorar la situació socioacademica dels seus fills al centre.
Participar activament a la difusió de la resta de cursos de català que ofereix l’Escola de Mallorquí a la població en general i a la població immigrada en especial.
Organitzar conjuntament amb els responsables de l’Escola de Mallorquí, cursos específics de llengua i cultura mallorquina per pares i mares estrangers.
Facilitar l’accés dels pares immigrants a l’ensenyament i la formació d’adults.
Difusió dels cursos
Acompanyaments puntuals per fer la matricula quan cal
Mediar en la prevenció i la resolució de possibles conflictes que pugin sorgir entre ells i la resta de la comunitat educativa.
Col·laborar en la promoció de programes i projectes que facilitin el major coneixement dels recursos necessaris existents i els circuits d’entrada als mateixos.
Fomentar la participació de les famílies immigrants a la vida social i pública del poble ( festes populars, activitats esportives, culturals...)
Afavorir la incorporació i la participació de les famílies estrangeres a entitats cíviques com Associacions de Veïnats, associacion de Dones , plataformes...
Potenciar i fomentar el moviment associatiu entre la població immigrada i a la vegada implicar’ls, des del treball comunitari, en la resolusió de les problemàtiques que afecten a grups o a un col.lectiu determinat.

7.5- Respecte a l’ E.O.E.P. (Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica)
La mediadora col·laborarà amb la psicopedagoga i/o amb el professorat tècnic de serveis a la comunitat (PTSC) quan es duguin a terme les entrevistes inicials amb famílies immigrades, referents a les avaluacions psicopedagògiques que es fan al seus fills.
Una vegada fetes les avaluacions, explicar-li a les famílies els resultats i les mesures educatives derivades de les necessitats educatives especifiques i/o especials transitòries i/o permanents, fruit de la seva situació d’aprenentatge i moment evolutiu de l’alumne, i les recomanacions de recursos personals i/o materials que podrien contribuir a millorar el seu procés d’ensenyança-aprenentatge.
Col·laborar amb el tècnic/a de servei a la comunitat de l’EOEP en la prevenció de l’absentisme escolar, realitzar visites conjuntes amb aquest professional al domicili de l’alumne absentista quan sigui necessari i/o adient.
Facilitar la comunicació entre el tècnic/a de servei a la comunitat de l’EOEP i la família immigrada en situació de desavantatge social, per oferir-los els recursos socials, sanitaris, i activitats encaminades a l’acolliment i la integració del seu fill al nivell escolar i social.
La mediadora en cas de que sigui un nin amb necessitats especials amb una categoria diagnòsticada establerta per la Conselleria (discapacitat intel·lectual, física, sensorial, trastorn greu emocional, trastorn generalitzat del desenvolupament) després d’una avaluació psicopedagògica i un dictamen d’escolarització), intervindrà entre la psicopedagoga i la família sobre la proposta d’escolarització i la seva conformitat o disconformitat.
Establir coordinacions per tal de rendibilitzar i unificar els esforços en la intervenció conjunta en determinats casos i en l’establiment/realització de projectes de prevenció i detecció de necessitats educatives, o projectes de treball comunitari.
Col·laborar amb el centre i el/la responsable d’orientació, en l’establiment de mesures afavoridores de les relacions amb les famílies i altres institucions del sector, especialment amb serveis socials i sanitaris.
7.6.- Respecte a l’equip d’Atenció primerenca de APROSCOM:
Facilitar la comunicació entre els professionals del servei d’atenció primerenca ( la psicòloga, la fisioterapeuta, la logopèdia, pediatra i la treballadora social) i les famílies immigrades amb fills discapacitats.
Conscienciar a aquests famílies de la necessitat i la importància d’anar al servei regularment.
Col·laborar amb la psicòloga del servei a l’hora de donar el suport emocional a aquests famílies durant la primera etapa de detecció de les discapacitats dels seus fills( a vegades estan angoixades i no ho entenen...)
Explicar a les famílies les pautes de estimulació que donen el professionals d’aquest servei ( la psicòloga i la fisioterapeuta) i animar-los de que ho facin a ca seva per tal de millorar l’autonomia personal i la seva integració familiar, escolar i social.
Conscienciar a aquests famílies de la situació de discapacitat dels seus fills i ajudar-los en entendre la tipologia i la discapacitat del seu fill.
Mediar entre la psicòloga d’aquest servei, la neuropediatra i la família immigrada. La mediadora col·laborarà amb aquests professionals en explicar les pautes alimentàries i altres elements relacionats amb la discapacitat del infant immigrant.
7.7. Respecte el equip psicològic del col·legi de necesicitat educatives especials ( ej Joan Mesquida a Manacor.A Inca hi ha un altre...)
Intervenir entre la psicòloga del centre de NEES Joan Mesquida, i les famílies immigrades amb nins discapacitats quan es tracta de:
Entrevistes inicials per conèixer la situació sociofamiliar de l’alumne amb un dictamen de discapacitat prèvia, explicar als pares les normes del centre, les pautes que han de seguir a ca seva per millorar la adaptació soci familiar i escolar del nin.
Les entrevistes inicials per dur a terme les avaluacions psicològiques que dictaminaran el tipus d’escolarització de l’alumnat discapacitat ( sola o combinada amb altre centre ordinari).
Explicar a les famílies la importància de la puntualitat i d’anar al centre regularment.
Desenvolupar tasques de mediació i interpretació lingüística entre la psicòloga del centre, el psiquiatra infantil i la família immigrada, quan cal.
Facilitar la comunicació entre el treballador/a social i les famílies immigrades amb nins discapacitats en tot lo referent amb les sol·licituds de ajudes econòmiques i materials, la tramitació de targetes de minusvàlid, llibre de família nombrosa, Dependència etc.
Acompanyar al treballador/a social a fer vistes a domicili d’aquests alumnes quan cal.
Mediar entre els professionals de taller ocupacional i els seus usuaris immigrant per motius culturals o religiosos.
7.8.- Respecte el servei D’Atenció primerenca de la conselleria d’educació:
Respecte als infants usuaris del Servei d’atenció primerenca d’APROSCOM, quan es vegi la necessitat d’escolaritzar-los a una escola de 0 a 3 anys o al moment d’entrar dins el segon cicle 3-6, la psicòloga d’APROSCOM es posarà en contacte amb l’EAP per tal d’intercanviar informació respecte al tema d’escolarització.
Per aquest motiu, El servei de l’EAP pactarà una entrevista conjunta amb la família immigrada i la mediadora intercultural per parlar del tema de l’escolarització i decidir conjuntament la proposta més adequada, sempre quan hi ha dificultats lingüístiques o culturals per part de la família.
7.7Respecte a les ONG, Associacions i entitats sense ànim de lucre: Càritas, Instiut de reinserció social, Creu Roja, ONCE, deixalles...
La mediadora col·laborarà amb els professionals de les associacions esmentades per a l’ inserció de joves i dones en programes formatius o ocupacionals (cursos de restauració, cambreres de pisos, auxiliars de la llar...) .
Lis ofereix suport i ajuda durant aquest procés: assessorament, derivació i acompanyament quan cal.
Coordinar amb els professionals d’aquests associacions en la derivació de les famílies immigrades quan es detecten les necessitats econòmiques, laborals o formatives.
Mediar en conflictes culturals entre els joves del mateix grup ètnic o de diferents nacionalitats.( IRES: institut de reinserció social)
Mediar entre els professionals d’aquest serveis i els beneficiaris dels serveis quan es tracta de qüestions culturals o religioses. (APROSCOM)
7.8 Respecte a l’escola d’adults i l’escola Municipal de Mallorquí
7.8.1. Escola d’adults:
Conscients de la necessitat i la importància de la formació d’adults com una eina imprescindible per a la capacitació i l’adaptació de les famílies immigrades al nivell soci laboral, la mediadora col·laborà en la difusió dels cursos de castellà i català per estrangers, ESPA (ensenyament secundari) i PQPI ( programes de qualificació Professional inicial)
Quan cal, la mediadora acompanyarà a les persones nouvingudes a realitzar la matricula.
Mediarà entre els tutors i els alumnes estrangers d’ESPA o/i de PQPI quan es tracta de conflictes de valors culturals o simplement quan hi ha una interpretació lingüística.
7.8.2. Escola Municipal de Mallorquí:
La necessitat d’aprendre el català per part de la població immigrada no sol esser una prioritat degut a diferents motius i factors. Es prioritza en, primer lloc, el aprenentatge del castellà.
Aprofitant que el català és la llengua vehicular del ensenyament, la mediadora , com una agent dinamitzadora, animarà i conscienciarà als pares estrangers a prendre el català per poder ajudar als seus fills en els seus deures escolars.
Conjuntament amb la directora de l’escola de Mallorquí, la mediadora participarà en el disseny d’un curs específic de llegua i cultura per a mares i pares estrangers i així, assistirà en la primera toma de contacte amb les familia immigrades.
La mediadora informarà , també, als joves i adults estrangers sobre els cursos de català , el programa del voluntariat lingüístic i altres accions que fomenten l’aprenentatge del català.
Durant el procés de Matricula, la mediadora acompanyarà,quan cal, a les persones interessades.
7.9 Respecte a altres serveis municipals
La mediadora intercultural de l’àmbit educatiu coordinarà amb la resta dels serveis municipals que poden millorar la situació social i acadèmica de l’alumnat estranger i de la seva família.
Els Serveis Socials Municipals

(P.A cada servei social municipal esta organitzat d’una manera propia)

El servei de família i Infància i els mediadors de medi obert
La mediadora intercultural de l’àmbit educatiu derivarà a aquests professionals quan es detecta a families immigrants en situacions de risc i mancances familiars en relació a la cura dels seus fills/es.
Referents als educadirs, la mediadora colaborarà i coordinarà amb ells quan es tracti del programa de reforç escolar que es ofereixen a les escoles del municipi, el taller de l’acol.liment i la resta dels activitas d’oci i temps lleure...
( observació: hem d’establir i concretar la coordinació ja que tant la mediadora com els educadors intervenen en les escoles. Tenc el meu document de coordinació amb els educador de manacori.Entre totes l’hem de revisar i crear un document comú)
La treballadora social del servei de atenció a la població no comunitari.
En aquest cas, la mediadora coordina amb la professional en el traspàs de informació sobre l'escolarització dels fills /es de famílies immigrades usuraris d’aquest servei, i/o beneficiaria d’ algun tipus d’ajuda.
C. El Projecte “ Acollida” adreçats a dones immigrades:
La mediadora derivarà al professional responsable del taller els pares i mares dels alumnes estrangers amb necessitats d'alfabetització.
Si cal, la mediadora acompanyarà a les dones nouvingudes al taller d’acolliment lingüístic.

7.9.2 Els serveis educatius municipals, el centre d’informació jove, el centre universitàri, la bibliotèca municipal...
La mediadora col·laborarà amb els professionals d’aquests serveis en donar a la població immigrada la informació, i l’assessorament referents a aquests serveis , les seves ofertes educatives, programes i activitats i els seus circuits d’entrada.( derivació i acompanyament, quan cal)
7.9.3. El servei municipal de col·locació
La mediadora donarà informació, assessorament , i derivació dels joves i persones adultes a aquest servei quan es tracta d’una orientació laboral, cursos de formació ocupacional, escola taller...
7.9.8. Respecte a l’oficina d’escolarització
Col·laborar amb l’Oficina d’Escolarització i els centres educatius per atendre especialment a la preinscripció dels alumnes de primària per passar a la secundaria , i assegurar el traspàs d’aquest alumnat d’una etapa educativa a l’altre.
Coordinar durant el curs 2009-2010 amb la nueva figura de la Mediadora de l’Oficina d’Escolarització per atendre l’alumnat nouvingut, ( estem pendent de la modificació del seus funcions ja que pareix que aquesta figura estarà adscrita als centres escolars i no a l’oficina d’escolarització. Encara no ho tenin clar.Per tant, per el.laborar aquest punt de coordinació , hem d’esperar fins septembre
8. RESPONSABILITATS, POSSIBILITATS, DIFICULTATS I LÍMITS DEL MEDIADOR/A INTERCULTURAL
La seva principal feina està considerada com un element clau dins la xarxa del treball Inter disciplinar.
El mediador/a treballarà en equip amb els professionals, des de la complementarietat I mai des de la substitució de rols i funcions.
La importància del treball en xarxa és molt efectiu ja que d’una banda ens ajuda a optimitzar els recursos i per una altre banda ens facilita l’intercanviï d'informació sobre el mateix cas i ens evita, en moltes vegades els mals entesos amb els usuàries
Col·laborarà, sempre que segui possible amb associacions, organitzacions i grups
Informals.
En aquest sentit, el mediador podrà exercir com a animador i un dinamitzador soci cultural però mai exercirà funcions de militància i revindicació. El mediador serà flexible i la vegada autònom ( la domesticació del MI )
El mediador/a mai ha d’imposar els seus criteris personals ni les seves variants culturals.(la reconciliació dels interessos dels parts)
El M.I. promourà la autonomia de les relaciones del col·lectiu amb els professionals de serveis i la societat en general .
La confidencialitat: en aquest sentit, el mediador constitueix un equilibri entre la confiança amb el propi col·lectiu i el principi del secret professional que reguli la acció de tots els professionals de qualsevol àmbit.
El mediador/a és tècnicament imparcial a les seves intervencions amb
les famílies immigrades.
Posicionament Específic: està dins, però, a la vegada esta fóra:
Està dins, perquè està molt pròxim a les famílies ( proximitat d’origen, cultural, de residencia, d’història de la migració i del desarrelament...)
Esta fora, perquè la seva funció exigeix una objectivitat, un presa de distancia i una imparcialitat, en el sentit que no ha d’afavorir a cap de les dues parts.
9.- DIFICULTATS
El mediador/a intervé en un sistema, l’educatiu, amb problemes estructurals que poden dificultar la seva feina, com son la falta de comunicació y col·laboració entre els distints professionals de l’educació. La feina del mediador/a es precisament incidir en els aspectes comunicatius i relacionals que ja actualment i per altres raons, es troben, en molt de casos deteriorats.
El mediador/a necessita no tant sols conèixer els valors i les normes de dues cultures, sinó en aquest cas, els valors i normes de la microcultura de l’escola. Es fa necessària una formació especifica que integri aquests elements.

La mediació implica crear un nou tipus de relacions entre professors/tutors/altres professionals de la educació/alumnes i les famílies de immigrants. Es tracta de processos lents i complicats
La autonomia del professor per implantar o participar en projectes experimentals de mediació i negociació intercultural.
La falta d’acords de un equip educatiu, o el que no es reconegui que hi ha un problema al centre.
10.- INDICADORS PER A AVALUAR EL SERVEI DE MEDIACIÓ INTERCULTURAL.
Augment del nivell d’autonomia de les famílies immigrants.
Nivell de satisfacció de les famílies
Resolució de casos conjuntament amb altre professional
Nivell de satisfacció dels serveis.
Canvi d'hàbits i valors tant de les famílies com dels serveis
Integració del mediador/a l’equip d’intervenció.
11.PROTOCOL D’ACTUACIÓ DEL MEDIADOR/A INTERCULTURAL A L’ÀMBIT ESCOLAR
La presència de la mediadora intercultural municipal als centres escolars seguirà els següents criteris:
L’horari de visita de la mediadora intercultural municipal a cada centre es pactarà a principi del curs escolar amb l’equip directiu, d’acord a la proposta de l’orientador o dels tutors.
La intervenció de la mediadora intercultural dins el centre es produirà en resposta a una demanda expressada que haurà estat tramitada mitjançant una full de demanda que s’haurà d’enviar al fax del departament d’educació (núm. 971 55 29 55). Es facilitarà als centres els full de demanda a emplenar.
En conseqüència als dos apartats anteriors, l’horari de visita al centre es produirà sempre i quan hi hagi demandes d’intervenció o plans de feina preparats.
Així mateix, seria convenient i cal intentar que l’horari de visita coincideixi amb el dia de presència al centre de l’equip psicopedagògic (EOEP) per tal
de coordinar i optimitzar el treball.
Cal recordar o informar als centres que:
Els tutors són els responsables de convocar els pares dels infants. La mediadora reforçarà aquesta tasca mitjançant trucades als pares i traducció de les convocatòries de reunió quan calgui.
Pensem que és important que els Centres pugueu informar als pares si és necessari que per atendre-ls, tant si són nouvinguts com si no, s’han establert quatre dies a la setmana: els dilluns, els dimarts, els dijous i els divendres, de les 13:30 a les 15:00, d’atenció al públic en el departament d’Educació. (C.Muntaner núm. 12).
Quan es tracta d’una demanda i/o una manca d’escolarització, es deriva cap a l’oficina d’escolarització.
La oferta educativa dels serveis educatius del ajuntament.
El servei de Mediació intercultural: 2001-2008
L' intervenció de la mediadora intercultural en un centre escolar és fa mitjançant un full de demanda.
Els tutors són els responsables de convocar als pares. La mediadora reforçarà aquesta tasca mitjançant trucades als pares, traducció de les convocatòries de reunió...
El horari es pacta amb l’equip directiu, la orientadora i els caps d’estudi i altres professionals ( tutors...)
L’ horari de visita al centre educatiu és flexible.
Cal intentar que coincideixi amb el dia de visita de l’equip psicològic al centre per tal de coordinar i optimitzar els recursos.
La resta des agents socioeducatius, també,demanen l' intervenció de la mediadora intercultural mitjançant la full de demanda.